Per fi!

Per fi! Amb l'enquadernació del primer exemplar del treball de màster tinc la impressió d'arribar al final d'un llarg camí. Ara queda la defensa, però el pitjor ja ha passat. I després, la nova aventura del doctorat...

Quan acabi la resta de compromisos immediats espero poder tornar a dedicar-me tranquil·lament al bloc i posar-lo al dia, que li cal.

300!!

Per celebrar les 300 entrades del blog (i els quasi tres anys d'activitat), un petit regal.

És el "Finale alla polonese, Allegretto" del quintet en quatre moviments op.11 nº3 (1796) de Gaetano Brunetti. Els músics, d'esquerra a dreta: jo, Julien Altmann, Cécile Texier, Pauline Lecocq i Sarah Lambert. El vem tocar el juny d'aquest any pel meu final de cicle al conservatori del barri però no he pogut aconseguir la gravació fins ara. Malauradament falta un bon terç del moviment, però potser que això ja donarà ganes a algú de tocar-lo... De fet també tinc el primer moviment però està sumament desafinat! Només el penjaré davant del clamor popular... per Brunetti.

Sorpresa

Afegeixo aquesta molt agradable sorpresa apareguda fa uns dies al bloc de Fernando Delgado, a qui dec la meva assistència al seminari de Logroño de setembre passat i un gran agraïment per aquest elogi.

l

Feina ben feta

l

Bon dia!

Antologia d'un any i d'un segle

Deu dies després de l'aniversari, doncs, arriben les deu entrades escollides. Però beguem primer a la salut del bloc.

l

Amb què? Amb te, és clar. I que un soufflé flautós cobert de pessics de cacau, vull dir de pizzicati de cacau, acompanyi la declamació d'una antiga balada anglesa: per un viatge sense fi pel jardí dels segles. Oblidem mals i presons (i comentaris). I si, en alguna cruïlla, la terra ens crida, per què no fer-li cas?

l

Ah! la ciència... Sobretot no oblidem mai la poesia. Ni la música.

l

Precisament, gaudiu de la música, que he tornat a posar els enllaços! I la cirera del pastís, com diuen a la France, serà l'última entrada del cicle. Fa mesos que es cou a foc lent...

l

Bon dia!

Bufeu!

Amb 9 dies de retard (però 9 és número màgic), celebro el primer any i, de passada, les quasi 200 entrades del bloc (aquesta és la 195). He volgut celebrar-ho amb un primer tastet de la pel·lícula. Alguns talls són una mica "chapuceros", però m'ho perdonareu. El meu portàtil no dona per més. I evidentment la música no és definitiva, era només per matar el silenci.

l

Sembla mentida el que aquest any ha donat de sí. He pensat en fer una tria de les entrades que em semblin més interessants i editar-ne els enllaços, perquè no es perdin en el no res. I, ja que no ho vaig fer pel canvi d'any natural, afegeixo alguns desitjos pel segon any de bloc. Primer, que reunim força i ganes per fer un concert el més perfecte possible el 25 d'abril i per estrenar la pel·lícula abans de l'estiu. Segon, que el bloc sigui més participatiu. Qualsevol cosa serà benvinguda i una mica de varietat no anirà malament. I també obrir el bloc als visitants de fora, ampliant el registre de temes que es tracten (i aquí és on la participació de tothom s'agrairà) i fent-lo més accessible. També és una manera de fer conèixer el que fem i de dir la nostra.

l

Dit això, us deixo amb la pel·lícula i un tros de pastís virtual.

l

Desapareix la música

Avui he estat parlant amb una companya de classe que fa una opcional sobre la qüestió dels drets en el camp de la música. Diu que si els conflictes amb els enllaços es repeteixen podria tenir problemes més greus, de manera que, per ara, renuncio a tots els en-llaços. La veritat és que em fa ràbia i tinc la temptació de ser ben tossut i aguantar, però reflexionant-hi m'adono que en cas de problemes mai em donarien la raó, o sigui que... la vida és dura.

l

Si voleu tenir-hi accés, només cal que m'envieu un mail o em deixeu un comentari a qualsevol entrada del bloc i us responc amb l'enllaç. Per fer-ho més fàcil, mantindré els arxius a la web de box.net, ja que, en no publicar-los, no hauria de tenir problemes.

l

De fet se m'ha acudit una manera de "burlar" la vigilància amb els enllaços, però de moment prefereixo no arriscar-me. Ho provaré amb les noves entrades.

l

Estic "madurant" la penúltima entrada del cicle. No hauria de trigar molt.

l

Fins aviat!

I més!

Ara són els de box.net (on penjo la música) que m'amenacen. En vista del panorama, he eliminat tots els enllaços musicals excepte els del cicle, als quals no penso renunciar. Una de les funcions principals d'aquest cicle era la d'otorgar a la part musical un tractament igual de rigorós i de complet que a la literària o a la de les altres arts. No sé si ho he aconseguit, però em sembla essencial que continuï sent-hi. I continuarà.

l

Per convèrcer-me, res millor que el malestar que m'han provocat les notes del disc de simfonies de Boccherini que acabo de comprar (Akademie für Alte Musik Berlin, Musique d'abord, 1997): esplèndida acumulació dels tòpics més babejats - inclòs el de les intrigues de Brunetti, que em treu de polleguera i que ja explicaré un dia de bon humor.

l

Bona tarda!

Salvatge bloc

M'han borrat l'entrada de fa uns dies titulada "De Santiago a Santiago: un text, dos compositors" per un tema de drets. És el risc que corro posant-vos els fragments de música. M'amenacen amb tancar el bloc si hi descobreixen altres casos com aquest.

l

D'això ja fa cinc dies i, tot i que vaig prendre la precaució de borrar bona part dels últims enllaços musicals, no he tingut cap altre problema. Vaig fer tanmateix una còpia precipitada de la majoria d'entrades. Em fa molta ràbia haver perdut el text que em van borrar.

l

Em sap greu haver d'afrontar la "llei" per donar-vos accés als fragments musicals, però ho faig amb el convenciment que la llei no està feta per al meu cas i que, per tant, està mal feta. De forma majoritària, la música que penjo al bloc s'emmarca en una voluntat didàctica, de divulgació d'un repertori massa poc conegut. L'objectiu, doncs, no és en cap cas el de penjar discs al bloc per una descàrrega gratuïta. Els fragments que us ofereixo rarament superen el 10% del material d'un disc i sovint són només una part d'una obra més gran.

l

Els discs utilitzats al bloc, ironies de la vida, són tots originals. I fins i tot, en alguns casos, pel visitant interessat, l'obtenció del disc sencer només és possible comprant-lo per les vies legals. Es tracta de discs poc habituals que poden no existir en els circuits de descàrregues de la xarxa.

l

He tornat a posar alguns enllaços desapareguts, especialment els que formen part de les entrades principals del cicle.