Sobre els vents

Intentaré tancar avui el tema del repartiment dels vents. Les partitu-res originals demanen l'efectiu següent (sempre amb dues parts per instrument):

l

Intro: flautes, clarinets, trompes (*)

nº1: flautes, clarinets, trompes

nº2: flautes, clarinets

nº3: flautes, clarinets, trompes

nº4: oboès, clarinets, trompes

nº5: oboès, trompes

nº6: oboès, clarinets, trompes

nº7: oboès, trompes

nº8: flautes, clarinets, trompes

nº9: oboès

nº10: flautes, clarinets, trompes

l

(*) A tots els números hi ha fagots (Guillem i Canis).

l

Com veieu, la distribució és bastant variada i em sembla interessant respectar-la. Ara bé, la situació del grup m'obliga a fer alguns canvis. En primer lloc, és difícil que aconseguim les dues trompes. Però sabem que en una representació del Guzmán el 1794, amb una formació pràcticament idèntica a la nostra, només hi havia una trompa. El rigor musicològic ens ofereix un consol ben oportú.

l

D'altra banda, si fem cas als manuscrits, necessitaríem dues flautes, dos oboès i dos clarinets. De moment només tenim les dues flautes, un oboè i un possible clarinet. Però el que sembla un problema pot ser una ajuda, ja que sempre és més fàcil tocar bé entre quatre que entre sis.

l

Per tant, el que farem és fer tocar l'oboè i el clarinet com a oboè I i clarinet I en els números on es demanen i una flauta s'encarregarà de l'oboè II (el clarinet II fa el mateix que l'oboè II). Així hi ha un equilibri entre el que exigeix la partitura i les nostres possibilitats com a grup.

l

Malgrat tot, crec que cal fer algunes excepcions. Tot i que en els assajos que hem fet fins ara he intentat donar preferència als números amb flauta (mentre esperàvem saber si tindríem oboè), el nº5, que demana oboès, ja l'hem fet. Per no complicar-nos la vida, el nº5 quedarà doncs amb flautes. De fet, si se n'havia de canviar algun, crec que aquest és el millor.

l

En el nº4 em sembla interessant respectar el contrast oboès-flautes amb el nº8, molt pròxim musicalment. El nº6 és l'únic moviment ràpid amb oboès. El nº9 presenta la peculiaritat de demanar únicament oboès, per la qual cosa em sembla important respectar la voluntat del compositor. En canvi, nº7 i nº5 demanen el mateix efectiu (oboès i trompes sense clarinets). Si canviem els oboès del nº5 per les flautes, creem un nou contrast que pot ser interessant i barregem per única vegada flautes i trompes sense clarinets. El caràcter tendre del moviment no se'n ressentirà.

l

L'altra excepció serà probablement el primer moviment ràpid, on eliminarem els clarinets.

l

Resumint, la distribució final serà la següent:

l

Intro: Elena (fl1), Enric (fl2), Clarinet (cl1), Ona [?] (tr1)

nº1: Elena (fl1), Enric (fl2), [Clarinet (cl1)], Ona [?] (tr1)

nº2: Elena (fl1), Enric (fl2), Clarinet (cl1)
nº3: Elena (fl1), Enric (fl2), Clarinet (cl1), Ona [?] (tr1)

nº4: Carles (ob1), Elena (fl[ob]2), Clarinet (cl1), Ona [?] (tr1)
nº5: Elena (fl1), Enric (fl2), Ona [?] (tr1)
nº6: Carles (ob1), Elena (fl[ob]2), Clarinet (cl1), Ona [?] (tr1)
nº7: Carles (ob1), Elena (fl[ob]2), Ona [?] (tr1)

nº8: Elena (fl1), Enric (fl2), Clarinet (cl1), Ona [?] (tr1)
nº9: Carles (ob1), Elena (fl[ob]2)
nº10: Elena (fl1), Enric (fl2), Clarinet (cl1), Ona [?] (tr1)

l

Fins aviat!

Iriarte: CLARINET I

Pels que passen partitures:
l
Fins ben aviat.

Iriarte: VIOLA (sol) i TROMPA II

Viola (Júlia i Mar):
Trompa II:
l
Gran assaig, dissabte. Gràcies a tots. Es busquen trompes!
l
Fins aviat!

Iriarte: VIOLA

Viola (per al Miquel):
l
La viola ja està passada a clau de sol, però de moment penjo aquesta perquè la tinguin els que estan passant la general (Bertran i Elena).

Iriarte: FAGOT II

Pels que passeu partitures:

Iriarte: FAGOT I

Fagot I (Guillem):

Pergolesi: PARTS VOCALS

Soprano (Ainara): http://www.box.net/shared/gfsx3zelt9
Alto (Mar): http://www.box.net/shared/j5a0fmflfb
l
Les appoggiatures sobre les negres en punt valen com una negra. A la part de soprano hi ha un petit error: al segon compàs del penúltim pentagrama, entre el segon i el tercer temps, falta un silenci de corxera.

Iriarte: FLAUTA/OBOÈ II i TROMPA I

Flauta/Oboè II (Enric i Carles):

Trompa I:

Iriarte: FLAUTA/OBOÈ I

Flauta/Oboè I (Elena i Gemma):

Iriarte: VIOLÍ II i BAIXOS

Violí II: (pel Bertran, la Mercè, l'Ari i la Raquel)
l
Baixos: (per la Carla, la Laia i el Stefano)

Iriarte: VIOLÍ I

Joaquín Inza (1736-1808), Retrat de Tomás de Iriarte, c.1780.

l

Arriba la primera part instrumental del Guzmán de Iriarte, acabat d'arribar de la Biblioteca Històrica Municipal de Madrid. Recordo que es tracta d'un monòleg dramàtic acompanyat de música, pel que necessitem un actor.

l

L'orquestra és imposant, per l'Espanya de 1789: 2 flautes i oboès alternats, 2 clarinets, 2 fagots, 2 trompes, violins (2 parts), violes, violoncels i contrabaixos. Malgrat tot, els clarinets doblen pràctica-ment sempre les flautes i els oboès i, probablement, els contrabaixos els violoncels. El segon fagot no el tindrem, però també és probable que dobli els violoncels. M'ho he de mirar amb més calma.

l

Violí I: (destinat a l'Edu, la Maria i la Clàudia)

l

Porque, al fin, las dicciones
de los idiomas varios,
solamente unos signos arbitrarios
son de nuestras ideas y pasiones;
pero el compás y acentos musicales,
cual signos naturales,
tienen por sí virtud que no depende
de la interpretación de las naciones,
de un capricho, de un uso, de un convenio;
pues su valor se sabe y no se aprendre,
y hablan al corazón más que al ingenio.
l
Tomás de Iriarte (1750-1791), La Música, 1779.

l

Iriarte, nascut a Tenerife, era escriptor i traductor, compositor, violinista i violista amateur i col·leccionista d'art. El seu oncle, Juan de Iriarte, va ser un dels llatinistes més coneguts del seu temps i el seu germà, Bernardo, secretari d'estat sota Carles IV. De Bernardo de Iriarte es conserva un retrat fet per Goya (c.1797).