Jean-Honoré Fragonard (1732-1806), El gronxador, 1766.
lMÚSICA
l
1764:
l
J. Haydn, Simfonia nº22 "Il filosofo".
C.P.E. Bach, 6 Sonates berlineses.
Primera trobada, a Londres, entre Johann Christian Bach i un Mozart de 9 anys.
Mort de J.-P. Rameau, de J.-M. Leclair, de P. A. Locatelli i de J. Mattheson.
l
1765:
l
J. Myslivecek, Il Bellerofonte.
Creació, a Londres, dels concerts Bach-Abel, per Johann Christian Bach i K.F. Abel.
l
1766:
l
Els Mozart tornen a Salzburg. Fi de la gran gira europea.
l
1767:
l
J. Haydn, Simfonia nº35.
C.W. Gluck, Alceste.
J.-J. Rousseau, Diccionari de música.
Mort de G.P. Telemann
LITERATURA
l
1764:
l
H. Walpole, El castell d'Otranto (considerada la primera novel·la gò-tica).
Voltaire, Diccionari filosòfic.
C. Beccaria, Dels delictes i de les penes.
I. Kant, Observacions sobre el sentiment del bell i el sublim.
P. Verri crea, a Milà, la revista progressista "Il Caffè".
Fundació, a Londres, del "Literary Club", amb S. Johnson, J. Rey-nolds, D. Garrick, E. Burke...
Naixement de M.-J. Chénier i de N.A. Cienfuegos.
Mort de B.J. Feijoo i de F. Algarotti.
l
1765:
l
J. Macpherson, Obres d'Ossian.
L. Sterne, Vida i opinions de Tristram Shandy (llibres VII-IX).
D. Diderot, Jacques el fatalista.
l
1766:
l
G.E. Lessing, Laocont.
O. Goldsmith, El vicari de Wakefield.
Naixement de Mme de Staël.
l
ART I ARQUITECTURA
l
1764:
l
F. Boucher, Al·legoria de la música.
J.B.S. Chardin, Ànec mort i gerra amb olives.
Es comença a construir, a París, la basílica de Sainte-Geneviève (ac-tual Panteó), de J.-G. Soufflot.
Carles III inaugura el Palau Reial de Madrid.
Mort de W. Hogarth.
l
1765:
l
S'acaba Keldeston Hall, Derbyshire, de R. Adam
J.H. Fragonard, Les banyistes.
Mort de G.P. Pannini.
l
1766:
l
Es comença a construir, a Londres, Strawberry Hill, en estil neogòtic, d'H. Walpole.
J.H. Fragonard, El gronxador.
l
1767:
l
L.M. van Loo, Retrat de Diderot.
J. Reyndolds, Retrat del comte Wilhelm de Schaumburg-Lippe (el pa-tró de Johann Christoph Friedrich Bach).
Es comença a construir, a Bath, el Royal Crescent, de J. Wood.
Jacques-Germain Soufflot (1713-1780), Panteó, París, 1764-1790.
l
HISTÒRIA I HISTÒRIA DE LES IDEES
l
1764:
l
França: primers atacs del gran llop conegut com a Bèstia del Gévaudan.
Esclata la Guerra de la Regulació, a Carolina del Nord, contra els oficials colonials corruptes.
Batalla de Buxar a l'Índia: victòria de l'exèrcit de la Companyia anglesa de les Índies Orientals anglesa sobre un grup de governants locals recolzats per l'emperador mogol, Alam II.
l
1765:
l
Josep II coronat emperador d'Àustria.
El Parlament anglès vota els impostos de la Stamp Act, molt mal rebuts per les colònies d'Amèrica del Nord.
Voltaire aconsegueix l'exoneració pòstuma de Jean Calas, acusat falsament d'haver mort el seu fill i executat el 1762. Portugal aboleix els autos da fe.
H. Cavendish descobreix l'hidrògen i la composició de l'atmosfera.
l
1766:
l
Motí d'Esquilache, a Madrid; ona de revoltes a tot el territori.
La Lorena passa a França.
James Watt aconsegueix millorar la màquina de vapor de Newcomen (1705).
Naixement de T. Malthus.
l
1767:
l
Espanya: Carles III decreta l'expulsió dels jesuïtes.
França: Mort de la Bèstia del Gévaudan.
Samuel Wallis es converteix en el primer europeu en trepitjar Tahití.
Sir Joshua Reynolds (1723-1792), Retrat del comte Wilhelm de Schaumburg-Lippe, c.1767.
Jean-Honoré Fragonard (1732-1806), El gronxador, 1766.
