Un article a Acrocorinto

Sigue, y sigue...

El foc ja crema. Les novetats relacionades amb Gaetano Brunetti s'acumulen aquests darrers mesos. Saludo des d'aquí l'aparició del nou disc de quartets de Brunetti que ens ofereixen els Carmen Veneris, de qui ja he parlat en diverses ocasions. Edita Lindoro i l'enregistrament vé oportunament a omplir un buit en el coneixement de la literatura espanyola per a quartet de corda del segle XVIII. Hem de celebrar, en aquest sentit, que les quatre obres escollides siguin inèdites. A la pàgina web de la discogràfica hi ha una generosa descripció de les obres pel pioner de la brunettologia, Germán Labrador. L'exemple que ja circula per Youtube dóna la impressió d'un producte fet amb cura, ben acabat i ben enregistrat. Gaudiu-ne!

També anuncio l'arribada als comerços de la meva edició dels trios series VI i VIII de Brunetti. Sobre la qualitat de la part editorial no sóc jo qui he de jutjar. Sent una opera prima, no tinc cap dubte que hi ha moltíssimes coses per millorar. Des d'aquí vull donar les gràcies a tots els que m'han ajudat amb seu temps i els seus consells: Irene, Joseba, Judith, Miguel Ángel i els que em deixo. Sí que puc lloar les qualitats de la música, veritablement magnífica, que contradiu enèrgicament tots els prejudicis sobre la inferioritat i la decadència del trio per a dos violins i violoncel a finals del segle XVIII.

Assenyalar, per fi, l'aparició a internet de fragments del concert que va oferir el Quartet Qvixote el 24 de març a la Fundación Juan March, amb música de Brunetti i del català Pere Santamant. De Santamant van tocar el seu únic quartet conegut, descobert per un servidor a la Library of Congress l'any passat i que és, per ara, el primer quartet de corda conegut escrit per un català. Els dos quartets de Brunetti que l'acompanyaven, obres tardanes, són d'una qualitat indubtable. En podeu sentir dos moviments al video. Felicitats, doncs als músics del Qvixote i als de Carmen Veneris pel seu entusiasme i pel seu compromís amb un repertori tan menystingut! Han entés que no és una baixesa tocar-lo, sino una oportunitat de descoberta, un experiment, i un plaer per a ells i pel públic que els escolta... i que els escolarà!

Març Brunetti

Sense temps per a més, saludar un mes Brunetti. Acaba d'aparèixer a la xarxa la primera gravació mundial del primer dels trios de la serie V (1775), publicat a París el 1776. És una obreta magnífica, en una versió més que digna, que ha vist la llum en el marc del Proyecto Brunetti, una iniciativa del violoncel·lista del grup, Pere Joan Carrascosa, per recuperar l'obra del compositor.

Per completar les bones notícies, dissabte que vé, dia 24, i gràcies a la bona obra del Miguel Ángel Marín, es toquen a Madrid (Fundación Juan March) dos dels seus quartets tardans i el primer quartet de corda escrit per un català. És una obra de Pere Santamant, probablement de mitjan dècada de 1770, que vaig descobrir l'any passat al catàleg de la Library of Congress de Washington. I el divendres de la mateixa setmana, el 30 de març, a l'Auditorio Nacional de Madrid, sonarà una simfonia i dues àries de Brunetti, en mans de l'Orquesta Barroca de Sevilla, dirigida pel finíssim Christophe Coin. Aquest concert gira per Sevilla i Cadis, em penso.

Per acabar d'arrodonir la cosa, aquesta setmana surt d'impremta l'edició de les dues darreres col·leccions de trios amb dos violins de Brunetti, les series VI i VIII, editades per un servidor i publicades per l'ICCMU.

Sembla doncs que Brunetti comença a enlairar-se amb una força d'arrencada respectable. Esperem que no decaigui!

CARTA OBERTA

Mentre el discurs polític celebra els mèrits de la recerca i la innovació per treure'ns de la crisi, els Pressupostos Generals de l'Estat previstos per aquest any consoliden una retallada del 30% (2000 milions d'euros) respecte al pressupost per a I+D del 2009. Com que la situació esdevé crítica, m'afegeixo als que demanen una signatura per AQUESTA CARTA acordada pels principals centres de recerca de l'estat. Gràcies.