Us ofereixo el primer capítol d'un recorregut literari pel Setcents. M'agradaria que fos un viatge per l'ànima d'un segle. No el vull exhaustiu, només representatiu d'aquest instant de la història de la humanitat, el mateix instant que va veure néixer les nostres simfonies: l'únic que em guia és el meu gust literari.
l
Volia començar per un fragment de The Seasons de Thomson (1727), per coherència cronològica, però potser és millor començar per un autor directament relacionat amb un dels nostres compositors. En vaig parlar fa uns mesos en un mail i a l'entrada del bloc del 20 de gener. Es tracta de Johann Gottfried Herder (1744-1803).
l
Fill d'un aprenent de draper convertit en mestre d'una escola de noies de Mohrungen, Herder va aconseguir, tanmateix, entrar a la uni-versitat de Königsberg, on va ser alumne de Kant i de Johann Georg Hamann, el primer impulsor de la contrail·lustració, conegut com "el Mag del Nord", que el va influir profundament. Des del punt de vista literari, Herder es posicionarà en contra de les normes neoclàssiques preconitzades per la Il·lustració i defensarà una aproximació íntima i màgica de la natura, amb la convicció que és en la poesia popular on es troben les arrels de l'autèntica literatura. La idea de nació esdevé fonamental: la tradició folclòrica és l'arxiu, el principi i l'ànima d'un poble. Admirador de Shakespeare, Herder empeny la primera de les grans portes que conduiran al Romanticisme, convertint-se en un dels fundadors del Sturm und Drang (tempesta i ímpetu). És sota la influència de Herder que Goethe escriurà l'obra més representativa d'aquest moviment preromàntic, Les desventures del jove Werther (1774).
l
Doncs bé, resulta que, de 1771 a 1776, Herder va ser bibliotecari del comte de Schaumburg-Lippe a Bückeburg. I, com alguns ja deveu saber, el compositor de la cort de Bückeburg era el nostre Johann Christoph Friedrich Bach. Aparentment, van mantenir una relació excel·lent, ja que Johann Christoph va musicar sis llargs poemes de l'autor.
l
L'etapa de Bückeburg és decisiva per a Herder. Ja ha conegut a Goethe i és en aquests anys que escriu l'Assaig sobre l'orígen de la llengua (1770-1772) i Una altra filosofia de la història (1774) i que comença a recollir cants populars d'arreu d'Europa (publicats com a Volkslieder a partir de 1778). Un d'aquests cants, Edward, inspirador de Schubert, de Brahms i de Tchaikovski, em va sorprendre molt. Es tracta d'una cançó anglesa traduïda a l'alemany per Herder.
l
Tinc una cosina llunyana, la Clara Sanabras, que es dedica al cant a Londres i que fa uns anys va enregistrar un disc magnífic de cançons tradicionals angleses. Una de les cançons, Lord Rendal, una antiga balada escocesa recollida per primera vegada el 1787, té més que paral·lelismes amb Edward. Per la profunditat psicològica de la tragèdia de Rendal i la seva mare, per la bellesa d'aquesta música cèltica que evoca la puresa verda i grisa de les costes d'Escòcia, Lord Rendal s'ha convertit en una de les meves cançons preferides; i ha passat a formar part de les nits d'estiu passades a Cadaqués.
l
Us poso els dos cants, Edward i Lord Rendal.
l
EDWARD
l
El teu coltell, per què està tan vermell de sang?
Edward, Edward!
El teu coltell, per què està tan vermell de sang,
I per què vens tan tristament? - Oh,
Oh, és que he matat el meu falcó,
Mare, mare!
Oh, és que he matat el meu falcó,
i no en tinc cap altre com ell. - Oh!
l
La sang del teu falcó no és tan vermella,
Edward, Edward!
La sang del teu falcó no és tan vermella,
Fill meu, parla'm sincerament. - Oh,
Oh, és que he matat el meu bell cavall ros,
Mare, mare!
Oh, és que he matat el meu bell cavall ros,
I era tan fidel i tan orgullós! - Oh!
l
El teu cavall era vell, i no hi estaves obligat,
Edward, Edward!
El teu cavall era vell, i no hi estaves obligat.
És una altra pena la que t'angoixa. - Oh,
Oh, és que he matat el meu pare,
Mare, mare!
Oh, és que he matat el meu pare,
i el cor em fa mal, molt mal. - Oh!
l
I com faràs penitència?
Edward, Edward!
I com faràs penitència?
Fill meu, digues-m'ho tot. -Oh!
El meu peu no ha de trepitjar mai més la terra,
Mare, mare!
El meu peu no ha de trepitjar mai més la terra;
marxaré lluny a través dels mars. - Oh!
l
I què passarà amb la teva dona i el teu fill?
Edward, Edward!
I què passarà amb la teva dona i el teu fill?
si marxes a través dels mars? - Oh!
El món és gran, que hi visquin de la caritat,
Mare, mare!
El món és gran, qui hi visquin de la caritat,
mai més no els veuré. - Oh!
l
I què vols deixar a la teva estimada mare?
Edward, Edward!
I què vols deixar a la teva estimada mare?
Fill meu, digues-m'ho. - Oh!
La meva maledicció i el foc de l'Infern,
Mare, mare!
La meva maledicció i el foc de l'Infern,
perquè sou vós que m'heu aconsellat tot això! - Oh!
l
Johann Gottfierd Herder, Edward, dins de Volkslieder, 1778. Traducció meva a partir de l'alemany i del francès [Anthologie bilingue de la poésie allemande, Gallimard, "La Pléiade", París, 1993].
l
LORD RENDAL
l
Lord Rendal, Clara Sanabras & William Carter [Linn, 2002].
l
Àudio: http://www.box.net/shared/uu3dd7ts08
l
l
Where have you been all the day,
Rendal, my son?
Where have you been all the day,
My pretty one?
I've been to my sweetheart, mother.
I've been to my sweetheart, mother.
l
Make my bed soon,
For I'm sick to my heart
And I fain would lie down.
l
What have you been eating,
Rendal, my son?
What have you been eating,
My pretty one?
O eels and eel broth, mother.
O eels and eel broth, mother.
l
Make my bed soon...
l
Where did she get them from,
Rendal, my son?
Where did she get them from,
My pretty one?
From hedges and ditches, mother.
From hedges and ditches, mother.
l
Make my bed soon...
l
What was the colour on their skin,
Rendal, my son?
What was the colour on their skin,
My pretty one?
O spickit and sparkit, mother.
O spickit and sparkit, mother.
l
Make my bed soon...
l
What will you leave your mother,
Rendal my son?
What will you leave your mother,
My pretty one?
My gold and silver, mother.
My gold and silver, mother.
l
Make my bed soon...
l
What will you leave your lover,
Rendal my son?
What will you leave your lover,
My pretty one?
A rope to hang her, mother.
A rope to hang her, mother.
l
Make my bed soon
For I'm sick to my heart
And I fain would lie down.
l
LORD RENDAL
l
On has estat tot el dia,Rendal, fill meu?
On has estat tot el dia,
Rei meu?
He estat amb la meva promesa, mare.
He estat amb la meva promesa, mare.
Fes-me aviat el llit,
perquè estic malalt fins al cor,
i tinc ganes d'estirar-me.
Què has estat menjant,
Rendal, fill meu?
Què has estat menjant,
Rei meu?
Anguiles i brou d'anguiles, mare.
Anguiles i brou d'anguiles, mare.
Fes-me aviat el llit...
D'on les ha agafat, ella,
Rendal, fill meu?
D'on les ha agafat, ella,
Rei meu?
De les tanques i els recs, mare.
De les tanques i els recs, mare.
Fes-me aviat el llit...
De quin color era la seva pell,
Rendal, fill meu?
De quin color era la seva pell,
Rei meu?
Tacada i rogenca, mare.
Tacada i rogenca, mare.
Fes-me aviat el llit...
Què deixaràs a la teva mare,
Rendal, fill meu?
Que deixaràs a la teva mare,
Rei meu?
El meu or i la meva plata, mare.
El meu or i la meva plata, mare.
Fes-me aviat el llit...
Què deixaràs a la teva estimada,
Rendal, fill meu?
Què deixaràs a la teva estimada,
Rei meu?
Una corda perquè la pengin, mare.
Una corda perquè la pengin, mare.
Fes-me aviat el llit,
perquè estic malalt fins al cor,
i tinc ganes d'estirar-me.
l
Lord Rendal, tradicional escocesa, The Scots Musical Museum, 1787. El text data probablement dels segles XIII o XIV. La música podria ser del segle XVII.
l
La primera balada de l'op.10 de Brahms s'inspira d'Edward. És fàcilment reconeixible la veu de la mare, que repeteix la pregunta, i després la veu del fill, que repeteix la resposta. La repetició, com en el text, sempre apareix més carregada de singnificat, més dramàtica.
l
Johannes Brahms (1833-1897), Balada a partir d'Edward, op.10 nº1, 1854. Arturo Benedetti Michelangeli [Deutsche Grammophon, 1981].
l
Andante - Allegro - Andante: http://www.box.net/shared/qj71ndvs4k
l
Comenteu que això dona molta feina, xd. Bon dia!
1 comentari:
Aquesta cançó és preciosa.
Ara just he arribat a casa de banda i són quarts d'una pràcticament. Publicaré aviat.
Nanit!
Publica un comentari a l'entrada