Seguiu l'actualitat de la recerca a MÚSICA EN ESPAÑA EN LA EDAD MODERNA

dilluns, 14 de gener de 2008

Barcelona 1799, per Maria Alonso i Jaume Cabré

Amb molta il·lusió, la primera contribució no-meva del bloc! Es tracta d'un fragment de Senyoria de Jaume Cabré, novel·la ambientada a la Barcelona de 1799. La Maria en va parlar en un comentari fa uns dies: li he demanat si volia transcriure'l i ha volgut.
l
"El marquès de Dosrius somreia per dos motius: perquè la senyoreta de Foixà s'expressava amb força elegància al pianoforte i perquè, tal com estava asseguda, insinuava unes anques amb espai per anar-hi a parar. Va fer un gest cap endarrere i en Mateu va fer avançar la cadira de rodes quasi fins a tocar el pianoforte. Haydn. Una sonata molt inspirada. I al marquès li van brillar els ulls en veure com li brillaven a la senyoreta de Foixà. L'Allegro assai finale, impecable i inspirat.
Quan la música es va extingir, el marquès va compondre el gest i apagà la brillantor de la mirada.
-Molt bé, nena -va dir-. Tens un gran futur, si et dediques a aquest instrument.
Els pares de la senyoreta es van mirar furtivament satisfets. La mare sospirà i el pare s'adreçà alhora al marques i a don Rafel.
-Pensem demanar-li a don Carles Baguer que se'n faci càrrec.
-Tota una garantia. I tu, nena, estàs contenta de dedicar-te a la música?
-Sí, senyor marquès -reverència graciosa de la senyoreta de Foixà.
El marquès va picar amb el bastó a terra, i en Mateu el portà una altra vegada a la vora del foc.
-Una altra sonata de Haydn, senyoreta -va manar, sense possibilitat de resposta, el marquès. La noia llambregà desconcertada cap a son pare i aquest li va fer beeethoooveeen amb els llavis. La noia es va concentrar mentre el seu progenitor feia esgrima amb el marquès.
-Estimat marquès. La Clara interpretarà ara una sonata de Beethoven.
-Ah. I per què no Haydn?
-És que... A ella, li fa molta il·lusió de mostrar-vos totes les seves habilitats amb altres autors: Beethoven, Salieri, Vicent Martín i Soler...
-Ah. Endavant, endavant.
El cas era sentir música. El cas era fer passar les avorridíssimes tardes de cada dia. [...] Clara de Foixà va interpretar una sonata primerenca, àgil i alegre, descaradament mozartiana, del primer Beethoven. I ho feia bé, la noia. El seu gran problema, pensava el marquès, és que fos noia; no se la imaginava anant per aquests mons de Déu de sales de concert a sales de concert. Però ho feia prou rebé."
l
Jaume Cabré, Senyoria, Barcelona, Proa, 1991.
l
Gràcies Maria!

2 comentaris:

kalliwoda ha dit...

on posa: "va fer un fset cap endarrere" és un "gest". sap greu, no m'hi vaig fixar...!
un petó!
fins aviat!

Bellerofonte ha dit...

jaja, em pensava que era com ub "pst!" i que formava part de la riquesa literària del text. Ja ho he corregit.

Gràcies!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...