Dresde: la disposició ideal

L'orquestra de Dresde, una de les millors d'Europa entre 1700 i 1760, va adoptar una disposició que es considerà durant molts anys com la més perfecta per a la bona audició de la música. He agafat aquesta imatge del suplement il·lustrat de l'Encyclopédie de Diderot (1751-1772). Copio l'explicació que en dona:

l

"La fig.1 s'explica per ella mateixa, s'hi veu la millor manera possible de disposar els instruments que componen una orquestra; aquesta representació és suficient per jutjar amb un cop d'ull la distribució necessària que s'hauria d'observar cada vegada que el cas ho requereix."

l

Tractant-se de l'Encyclopédie, no m'extranyaria que l'autor tingués pressa per acabar i ganes de despatxar els temes complexos el més ràpid possible. Seria difícil inventar una frase més buida de contingut que "aquesta representació...".

l

Però Charles Burney, com sempre, apareix per aclarir els dubtes. El divendres 11 de setembre de 1772, el dia abans de la visita a Vanhal, es troba a casa de Hasse, un dels grans del segle XVIII i antic director de l'orquestra de Dresde.

l

"Li vaig demanar què pensava de la disposició de l'orquestra de Dresde el 1754, de la qual Rousseau pretén en el seu Dictionnaire de musique [1768] que era la millor possible; va respondre que era una descripció tan exacta que es podia sospitar que l'autor l'havia fet de visu."

l

El dibuix de l'Encyclopédie, doncs, és molt precís, ja que es tracta d'una còpia exacta del dibuix del Dictionnaire de Rousseau.