Escola francesa del XVIII, Retrat de Louis de Noailles (1713-1793), c.1760-1770.Al final de la seva segona estada a la capital francesa, el 19 d'agost 1778, Mozart, convidat pel duc Louis de Noailles, es presenta al seu palau de Saint-Germain-en-Laye, als afores de París. Gran amant de la música (havia cantat al costat de Mme de Pompadour en les òperes representades a Versalles), el duc de Noailles havia reunit a casa seva una orquestra excel·lent, formada principalment per alemanys i dirigida des de 1770 pel nostre Carl Stamitz. La simfonia que toquem, publicada a París el 1772, fou doncs escrita per a l'orquestra de Saint-Germain.
Pels Mozart, però, els Stamitz no eren més que uns "despreciables autors de gargots, jugadors, bebedors i adúlters" (Wolfgang Amadeus Mozart al seu pare, 9 de juliol de 1778). I això era la resposta a una carta no gaire més diplomàtica de Leopold: "Si jutjo per les simfonies de Stamitz que s'han publicat a París, als parisins els deuen agradar les simfonies sorolloses. No és més que un gran terrabastall, la resta un caos, aquí i allà una bona idea posada en mal lloc." (Leopold Mozart al seu fill, 29 de juny de 1778).
Per sort, en el moment de la visita de Mozart, Carl Stamitz es trobava temporalment a Londres. I en un intercanvi digne de la commedia dell'arte, els Noailles acollien aleshores un hoste molt especial, Johann Christian Bach, acabat d'arribar de la capital anglesa per a la representació de la seva òpera Amadis de Gaule a l'Académie Royale de Musique. El Bach de Londres a París i el Stamitz de París a Londres... És fàcil d'imaginar l'emoció de Mozart en retrobar tan inesperadament el seu admirat Johann Christian, a qui no veia des de feia 15 anys.
l
Bona nit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada