Seguiu l'actualitat de la recerca a MÚSICA EN ESPAÑA EN LA EDAD MODERNA

dissabte, 26 de gener de 2008

P.S. De vita blogui (sobre la vida del bloc)

P.S. Feu-me el favor de llegir les últimes entrades i de dir-me, com a mínim, que us heu avorrit com una ostra.
l
Informo, amb la serenitat d'un birmà, que, d'altra forma, em limitaré a penjar les partitures i la música. Confio en què enteneu que, si no sé si algú ho llegeix (a part de l'Elena i el Bertran), les ganes s'aturen, la inspiració es buida i la feina cansa. I dedicar tantes hores a explicar coses que jo, en general, ja conec, perquè finalment ho llegeixin dues persones, francament, em sembla absurd.
l
La pena pel bloc serà superable, l'únic que em sabrà greu és que perdeu la oportunitat de gaudir d'un munt de coses que no trobareu a cada cantonada (regalo un sugus al que em trobi una edició en castellà o en català de les Estacions de Thomson). Si us fa mandra, no teniu temps, etc., magnífic, però jo deixaré de dedicar-hi el meu. No és una amenaça, és més aviat una proposta d'armistici.
l
La cosa està en que aquest bloc està pensat per enriquir el seu públic lector, no per exaltar les opinions, els gustos o la creativitat del seu(s) creador(s). No cal dir que de gustos en tenim de més variats, i sovint fora del segle XVIII. Vamos, que si no ha de servir per a res, adéu a la literatura i a la pintura i als tès i a les xocolates. Que a mi no em paguen, i treballar, com es queixava Mozart, "per les cadires, les taules i les parets", no és el meu objectiu a la vida. A més, al bloc, ni tan sols hi ha cadires, taules i parets. Quan no comenteu és el buit total.
l
Gràcies als que hagueu arribat fins aquí i feliç diumenge.

4 comentaris:

El drac ha dit...

Felicitats per la fita de Michael Haydn. Jo també estic contenta perquè finalment he localitzat, demanat i rebut "Testimonio", de Solomon Barber, les suposades memòries de Dmitri Xostakòvitx. De tota la diputació de Barcelona, només el tenien a Manresa (!). He estat de sort! Ara el tinc aquí a costat... hehehe :)

De fet, tenint en compte que la última edició és de 1991 (ja no està en venda, és clar), encara és un llibre relativament fàcil de trobar... ara estic buscant (sempre igual, ara sempre estic buscant com a mínim un llibre) "El infierno musical" de Pizarnik. Amb aquest no esperava dificultats! Ja veurem. Diria que sí que està en venda...

Això de les vides dels blocs és un tema a tenir en compte. No tots els blocs són com "El Café de Ocata", on a vegades (i no és broma) he arribat a veure 40 comentaris. Ara bé, al començament suposo que se'ls ha de fer sobreviure en espera d'aventurers intrèpids de la web que un bon dia, buscant "Michael Haydn" troben un article del teu bloc i diuen coi!, algú que ha escrit sobre aquest senyor!, i deixen algun comentari. O també en espera d'aconseguir una plaça de professor universitari i de poder penjar a la porta del despatx l'adreça del teu bloc.

Per altra banda, entenc, havent llegit algunes de les teves entrades al bloc, que són una feina considerable que exigeix el seu temps. És cert, i precisament per això el drac procura o publicar entrades curtes, o de llargues però de tant en tant. Això ens remet a un problema fonamental de la nostra societat, i no ho dic per semblar grandiloqüent, sinó perquè és la pura realitat: la falta de temps.

Lluís, t'ho dic amb tota sinceritat: què més voldria jo que tenir temps no només per a llegir el teu bloc, sinó també d'altres i també tots els llibres, articles, conferències, comentaris que em vaig anotant i vaig col·leccionant en espera de la setmana blanca (la que ve!!) i del més mínim interstici de temps que trobi (usualment, en els viatges en bus, abans que m'adormi, a l'hora d'esmorzar o abans de les classes). Sembla que la cosa no anirà a millor. Per altra banda, tal com enèrgicament protestava l'altra vegada, hi ha una mena de mandra general a fer les coses (probablement deguda a la falta de temps), però també cal respectar això... Els teus articles valen la pena i és una llàstima, però et diré una cosa, si ningú o molt poca gent comenten(em) fes el que millor et sembli. És força pesadet escriure un article ben treballat perquè quasi ningú se'l llegeixi. És el que deia: la gent sembla que no vol articles bons, el que vol són un parell de frases ben simples i, si estan escrites en aquella mena de mitges paraules/argot internauta, millor.

Sigui com sigui... ENDAVANT ELS QUE S'ESFORCEN PER MILLORAR TANT COM ES PUGUI!! El món ens necessita. Segur. ;)

Anna

El drac ha dit...

Ah, i merci beaucoup per llegir-me. La veritat és que fa feliç que algú, ni que siguin poques persones, et llegeixin de tant en tant i aguantin les teves paranoies... (això en el meu cas...)

Anna

El drac ha dit...

Perdona per omplir-te jo sola el llibre de visites (bé, no hi ha límit de comentaris a blogger, oi? Hehehe...).

Però he llegit i escoltat el fragment de Les Estacions de Haydn que has posat i he de reconèixer que és meravellós, m'ha encantat. A qui em digui, a partir d'ara, que Haydn no té força, el consideraré un estúpid. N'hi ha que només troben poderosos als romàntics. Bah...

Anna

El drac ha dit...

Ja et dic, Lluís, el problema, a més del masteguisme, és la falta de temps dels quasi-no-masteguistes que, com si no en tinguessin prou, es busquen més feina de la que tenen perquè volen saber més dels que els donen.

Se'm planteja un segon semestre interessant. Faré algunes classes (si al final puc) de Filosofia i Lletres, també. És que la Pedagogia de la UAB és molt científica...

Visca Haydn. :)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...