John Bach, el Bach de Londres

Johann Christian Bach (Mr. John Bach pels anglesos), pel gran Thomas Gainsborough, 1776.

Johann Christian (1735-1782), fill petit de Johann Sebastian, s'inicià a la música de la mà del seu pare. A la mort d'aquest, el 1750, marxà a Berlín per continuar la formació amb el seu germà gran, Carl Philipp Emanuel, de qui es deia que escrivia obres "per a un altre planeta, o almenys per un segle futur, on es trobarà fàcil i natural el que avui ens sembla difícil i rebuscat" (Burney, The present state of music in Germany, the Netherlands and the United Provinces, 1773).

El 1754, però, Johann Christian escollí el camí d'Itàlia, on estudià amb el P. Martini (tutor, també, de Mozart) fins el 1759. Entre 1760 i 1762 treballà com a organista a Milà, abans de traslladar-se a Londres, des d'on es convertirà en un dels compositors més respectats d'Europa durant els anys 60 i 70. Johann Christian reeixí la síntesi entre la tècnica contrapuntística germànica i la lluminositat melòdica de la música italiana. Mozart, que l'havia conegut a Londres, l'admirava profundament.

Un calorós divendres de juliol de 1770, a Milà (on conservaven vacant una plaça d'organista de la catedral amb l'esperança que Mr. Bach tornés algun dia de Londres), l'anglès Charles Burney registrava en el seu diari:

"A Itàlia d'un concert privat en diuen accademia. La primera a la qual vaig assistir estava formada únicament per dilettanti [aficionats]; el padrone, o senyor de la casa, tocava de primer violí, i tenia un tocar sòlid. La seva petita orquestra estava formada per dotze o catorze executants, entre els quals es distingien alguns bons violins; hi havia també dues flautes, un violoncel i un petit contrabaix. Van interpretar bastant bé algunes simfonies del nostre Bach [...]."

Charles Burney (1726-1814), A present state of music in France and Italy, 1771. Dins Voyage musical dans l'Europe des Lumières, ed. Michel Noray, París, Flammarion, 1992.

Johann Christian Bach (1735-1782), Simfonia en mi bemoll major, op.9 nº2, 1765-1770. Concerto Armonico, dir. Péter Szüts (amb instruments originals) [Hungaroton, 1991]

I. Allegro: http://www.box.net/shared/r71kkq9hc8

II. Andante con sordini: http://www.box.net/shared/tk14j06osc

III. Tempo di Minuetto: http://www.box.net/shared/6vcl2ffkko

N'estic esperant les parts separades. Amb una mica de sort la podrem provar a finals de gener. Bon dia!