Segon capítol de la tria literària que, ara sí, comença pel principi. Bé, és difícil d'assenyalar un principi en el riu continu de la història, perquè hauríem de començar sempre amb el primer australopitecus; però diguem que, de tant en tant, al llarg del riu, hi ha alguna cosa que ens indica un canvi en el paisatge. Aquella roca més fosca, la primera onadeta, o el primer repós de l'aigua, aquella canya, l'ombra inesperada d'un arbre, o la mirada penetrant del sol…
James Thomson (1700-1748) és sens dubte una roca (o una canya, o una onada, o l'ombra d'un arbre... o potser un sol!) en el riu de la història literària. Escocès, com la deliciosa cançó de l'altre dia, i fill d'un pastor anglicà, és al camp on passa la seva infància, abans d'entrar a la Universitat d'Edimburg (1715). El 1725, però, com molts joves escocesos de l'època, marxa a Londres. El 1726 publica el seu primer poema important, Winter, el primer dels quatre que formaran el recull The Seasons (1730).
En aquesta obra, Thomson s'allunya, per primer cop, de convencions i d'ornaments mitològics per privilegiar l'expressió d'un sentiment profundament autèntic de la naturalesa, reeixint a transformar la fredor delicada de la poesia bucòlica tradicional en càlida abraçada d'una naturalesa real i vibrant, extraordinàriament bella. Per la seva sensibilitat renovada, sincera, humana, el nostre escocès és considerat el primer dels poetes prerromàntics. De Saint-Lambert (amic dels enciclopedistes, autor el 1769 d'unes Saisons en francès) a Franz Joseph Haydn, de Salomon Gessner als grans romàntics anglesos, Coleridge, Wordsworth, la poesia de Thomson il·luminarà tota la segona meitat del segle XVIII.
James Thomson (1700-1748) és sens dubte una roca (o una canya, o una onada, o l'ombra d'un arbre... o potser un sol!) en el riu de la història literària. Escocès, com la deliciosa cançó de l'altre dia, i fill d'un pastor anglicà, és al camp on passa la seva infància, abans d'entrar a la Universitat d'Edimburg (1715). El 1725, però, com molts joves escocesos de l'època, marxa a Londres. El 1726 publica el seu primer poema important, Winter, el primer dels quatre que formaran el recull The Seasons (1730).
En aquesta obra, Thomson s'allunya, per primer cop, de convencions i d'ornaments mitològics per privilegiar l'expressió d'un sentiment profundament autèntic de la naturalesa, reeixint a transformar la fredor delicada de la poesia bucòlica tradicional en càlida abraçada d'una naturalesa real i vibrant, extraordinàriament bella. Per la seva sensibilitat renovada, sincera, humana, el nostre escocès és considerat el primer dels poetes prerromàntics. De Saint-Lambert (amic dels enciclopedistes, autor el 1769 d'unes Saisons en francès) a Franz Joseph Haydn, de Salomon Gessner als grans romàntics anglesos, Coleridge, Wordsworth, la poesia de Thomson il·luminarà tota la segona meitat del segle XVIII.
Les Saisons, POËME traduit de l’Anglois, de THOMPSON, Berlín i Amsterdam, 1760. Es tracta de la primera edició estrangera de la traducció francesa de 1759.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada