François Boucher (1703-1770), L'esmorzar, 1739.El rellotge marca un quart menys cinc de nou: és l'hora de l'esmorzar per a la família de François Boucher, primer pintor del rei Lluís XV de França. L'elegant Mme Boucher, model de moltes de les deesses pintades pel seu marit, es gira cap al fill gran, més ocupat en el seu cavall de cartró que en seure a taula. M. Boucher, vestit d'estar per casa, es prepara per servir la xocolata calenta, que ocupa orgullosament el centre de la composició.
La decoració del salonet obeeix al nou gust rococó, lleuger, refinat, lluminós. L'estatueta de Buda que reposa entre el cap de Boucher i la xocolata és allà per recordar-nos la fascinació de l'Orient i la màgia de les Mil i una nits, traduides per primera vegada al francès el 1704. I també per dir-nos que ens trobem al segle del primer cosmopolitisme, al del Citizen of the World de Goldsmith, al segle de l'Encyclopédie, al del chevalier de Saint-George. En definitiva, per qui ho hagi oblidat, al segle de les Llums.
l
En fi, per no oblidar la música, dir que Boucher va ser durant una època l'autor dels decorats de les òperes de Rameau.
l
Gaudiu de l'esmorzar! Bon dia!
4 comentaris:
Veient que aquesta tradició de la xocolata.... és tant i tant important..! no la podem perdre!
em va saber greu haver de marxar l'altre dia... però aquí estic!
aniré passant... k fas moltíssim!
muaaa*
Quina passadaaa el bloooog!!! Te l'estàs currant moltíssim!!! =D
Ja aniré passant per aquí! Me'n vaig, que he d'agafar un avió i encara vaig amb pijama i m'he de fer la maleta... =S
waleeee està super currat!!:D
xocolata, ergo música
(o era música, ergo xocolata?)
Publica un comentari a l'entrada