No em moc de 1782. He estat escoltant les dues simfonies que tinc de l'op.35 de Boccherini i la simfonia en si bemoll major de Brunetti, escrites el mateix any i a pocs quilomètres de distància l'una de l'altra. Curiosament, la simfonia op.35 nº4 de Boccherini m'ha fet pensar més aviat en J.C.F. Bach que en Brunetti.
l
Us demano que torneu a escoltar el primer moviment de la simfonia en si bemoll major de Johann Christoph Friedrich Bach, de 1794:
l
I. Largo - Allegro:
l
Heu d'aguantar fins que la fletxeta del reproductor estigui al segon terç de la durada. Hi ha una cèl·lula rítmica que apareix al llarg de tot el moviment, però en aquest moment adquireix el protagonisme (corxera - 2 semis, corxera - 2 semis, corxera - 2 semis...).
l
Ara escolteu els primers compassos de la simfonia de Boccherini.
l
Luigi Boccherini (1743-1805), Simfonia en fa major, op.35 nº4, 1782 [G 512]. Ensemble 415, dir. Chiara Banchini (instruments originals) [Harmonia Mundi, 1988/2006]
l
I. Allegro assai: http://www.box.net/shared/4mhyaggwks
l
D'acord que és un rimte bastant banal, però no deixa de sorprendre. En els dos casos la cèl·lula rítmica en qüestió es converteix en una mena de motor per a tot el moviment. I si J.C.F. Bach hagués fet tocar les simfonies de Boccherini a la cort de Bückeburg?
l
No en va un crític de finals de segle deia que la capella musical dels comtes de Schaumburg-Lippe a Bückeburg era una de les "més fines d'Alemanya". I, de fet, Boccherini era mestre de capella "a distància" de Frederic Guillem de Prússia des de 1786, de manera que els estudiosos no descarten la possibilitat que fes el viatge fins a Berlín per conèixer el seu nou protector. I...
l
El 1740, Voltaire, de camí cap a Berlín, para a Bückeburg. Es trobava Bückeburg en la ruta que unia París amb Berlín, doncs? Aparentment sí. És allà que el filòsof va conèixer la dona que fou, potser, el seu gran amor, la comtessa Bentnick, cosina del comte de Schaumburg-Lippe. En aquest moment, el nostre Bach encara no hi era, però és evident que entre 1740 i 1750 (moment de l'arribada de J.C.F.) la ciutat no va canviar de lloc. I segons el meu mapa d'Alemanya, Bückeburg es troba, efectivament, sobre la línia París-Berlín.
l
Si Boccherini va fer realment el viatge a Berlín, és lògic pensar que va passar prèviament per París, on s'editaven totes les seves obres i on tenia algunes coneixences dels mesos que hi havia passat abans d'anar a Madrid. Entre elles, Cambini, un compatriota, amb qui havia format el primer quartet estable de la història. Així doncs, hi ha possibilitats que Boccherini, com 40 anys abans Voltaire, passés per Bückeburg de camí cap a Berlín.
l
Si no fou així, és veritat que J.C.F. Bach tenia la possibilitat de conèixer les edicions parisines de les simfonies de Boccherini igual com coneixia les de Haydn. Johann Gottfried Herder (1744-1803), un dels fundadors del moviment Sturm und Drang, que va treballar de bibliotecari a Bückeburg entre 1771 i 1776, bé llegia "els filòsofs de París"*, i no només en traducció alemanya. Es pot pensar, doncs, que si Herder mantenia contactes amb editors de París, d'Amsterdam o de Berlín, el nostre compositor podia fer el mateix deu anys després.
l
*Johann Gottfrief Herder, Une autre philosophie de l'histoire, 1774. Trad. Max Rouché, Paris, Flammarion, 2000.
l
Pel que fa als paral·lelismes entre la nostra simfonia de Brunetti i les de l'op.35 de Boccherini, suratllar potser una singularitat comuna en el tractament del minuet. Brunetti tenia la costum (única, a l'època) d'atribuir el minuet al quintet de vents (2 oboès, 2 trompes i fagot) i el trio al quintet de corda (violins, viola dividida i baixos). En el cas de la simfonia en si bemoll major, a més, cal remarcar que el trio està escrit en si bemoll menor, una tonalitat no gaire fréqüent per a l'època:
l
III. Quintetto. Allegretto:
l
Pel que fa a Boccherini, l'originalitat vindrà del fet de situar el minuet de la quarta simfonia de l'op.35 a l'interior del darrer moviment, fusionant Minuet i Finale.
l
Luigi Boccherini (1743-1805), Simfonia en fa major, op.35 nº4, 1782 [G 512]. Ensemble 415, dir. Chiara Banchini (instruments originals) [Harmonia Mundi, 1988/2006]
l
III. Allegro vivace - Tempo di Minuetto - Allegro vivace:
l
Bon dia!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada