Vaig arribar-hi de la mà de Kundera gràcies a la força de les imatges que evoca en els petits assajos d'Una trobada. La pell és efecti-vament el llibre més fort que he llegit últimament. Vull dir fort des de tots els punts de vista: de situacions dures, de contingut consistent i extraordinari des del punt de vista estètic. I si escamotejo una altra significació del terme "fort" al francès, hi puc afegir magníficament escrit. L'art d'escriure és el que reuneix i fa indissociables la duresa de les imatges, la força del significat i bellesa estètica. Kundera hi afegeix l'ingredient essencial de la ironia i hi estic d'acord. " Però aquesta ironia és desesperada; [...] el que parla és un home adolorit. No és un escriptor compromès. És un poeta " (Kundera, Una trobada, p. 189).
l
És un poeta, sí. I la seva poesia té com la de tots els poetes el do de l'ambigüitat. El principal valor de la prosa de Malaparte és potser aquesta ambigüitat que converteix cada frase en una nota que reverbera en l'espai del pensament, que es pot interpretar de desenes de maneres i que cadascú interpreta finalment a la seva. Acostumats a la prosa freda i precisa, periodística, quasi obsce-nament realista de bona part de la narrativa contemporània, Malaparte és un baf de calor i de llibertat. Com el Vesubi en erupció – " em vaig girar per mirar el Vesuvi, aquest monstre horrible amb cap de gos que bordava al fons de l'horitzó, entre el fum i les flames, i vaig dir en veu baixa: 'Pietat, pietat. Per tu també, pietat' " (Malaparte, La pell, p. 352).
l
Tot passa entre 1943 i 1944 a Nàpols durant l'alliberació americana d'Itàlia. Malaparte és massa fi per dir-ho així, però "alliberació" es pot permutar en "ocupació". No es tracta simplement d'una denúncia, Malaparte no diu que els americans ocupin en lloc d'alliberar. És massa intel·ligent per dir-ho així. Malgrat tot, tota la novel·la m'ha semblat una profundíssima elegia per Europa. Europa, com un tot, el nostre món i el dels nostres veïns italians, francesos, alemanys i polonesos, se singularitza. La presència dels soldats americans – " I like the pure, the clean, the wonderful American people ", repeteix una i altra vegada Malaparte –, a qui va dedicat el llibre – " [als] valents, els bons, els honestos soladats americans, els meus companys d'armes, morts inútilment per la llibertat d'Europa ", instal·la a Nàpols una mena de llum d'interrogatori. La bellesa, la pulcritud i la candidesa dels purs, nets i meravellosos americans penetra pels carrerons de Nàpols i sembla treure a ple dia tota la podridura de segles, la humiliació i la vilesa, la maldat i la mentida del poble napolità. Davant la sorpresa i la fascinació dels americans davant d'aquest "bastard, dirty, wonderful italian people", l'adolorit Malaparte, l'europeu Malaparte, pregunta: " Che cosa sperate di trovare a Londra, a Parigi, a Vienna? Vi troverete Napoli. È il destino dell'Europa di diventare Napoli " (" Què espereu trobar a Londres, a París, a Viena? Hi trobareu Nàpols. És el destí d'Europa de convertir-se en Nàpols ").
l
És l'Europa nova i vella de l'Alliberació, esquinçada, contradictòria, els morts contra els vius i els vius contra els vius. Els americans no entenen res. Només Jack Hamilton, el coronel i amic que acompanya Malaparte, un americà " pure, clean and wonderful " refractari a la podridura d'Europa, a la ironia d'Europa, a l'incommensurable pes de la tradició singular d'Europa, sembla cap al final començar a cedir veritablement: la fascinació per Malaparte, aquest europeu singular – un europeu entre milions –, es converteix en germanor. Abans que Jack mori (inútilment?) en una carretera italiana, per a la llibertat d'Europa.
l
Elegia i homenatge a uns i altres, a europeus i americans. Les conclusions filosòfiques van per dins, com cal en tota bona poesia. L'únic que sé és que he plorat i que m'he sentit amb força per empènyer els pure, clean and wonderful United States of America a uns quants metres de mi, res, no massa, únicament per evitar que em trepitgin, que em trepitgin a mi, "bastard, dirty and wonderful european man".
