Joseph Wright (1734-1797), Paisatge italià amb riu en la llunyania, 1790. Us poso un fragment de Summer (L'estiu, 1727). La primera és la versió anglesa original; la segona és la primera traducció francesa de 1759, feta en prosa, i la tercera és la meva versió catalana. M'he basat sobretot en la francesa però mirant d'acostar-me més a l'ori-ginal.
But yonder comes the powerful King of Day,
Rejoicing in the east. The lessening cloud,
The kindling azure, and the mountain’s brow
Illumed with fluid gold, his near approach
Betoken glad. Lo! now, apparent all,
Aslant the dew-bright earth and coloured air,
He looks in boundless majesty abroad,
And sheds the shining day, that burnished plays
On rocks, and hills, and towers, and wandering streams,
High-gleaming from afar. Prime cheerer, Light!
Of all material beings first, and best!
Efflux devine! Nature’s resplendent robe,
Without whose vesting beauty all were wrapt
In unessential gloom; and thou, O Sun!
Soul of surrounding worlds! in whom best seen
Shines out thy Maker! may I sing of thee?
James Thomson (1700-1748), Summer, dins The Seasons, 1730 (rev.1746). Ed. James Sambrook, Oxford University Press, 1972.
Mais le puissant Roi du jour paroît dans l’Orient. Les nuages se dissipent; l’azur des cieux enflammé, & les torrens dorés qui éclairent les montagnes, marquent la joie de son approche. Tout reprend l’être & sa forme naturelle sur la terre brillante de rosée, & dans l’air coloré. L’astre puissant regarde sur toute la Nature avec une majesté sans bornes, & verse le jour brillant qui joue avec éclat sur les rochers, les collines, les tours, & les ruisseaux errans qui étincellent dans le lointain. O lumière, source de joie, le premier & le plus précieux des êtres matériels; émanation divine, robe éclatante de la Nature, sans le vêtement de ta beauté tout seroit enseveli dans une obscurité languissante: et toi, Soleil, ame des mondes qui nous environnent, miroir fidèle & transparent de ton Créateur, puisse ma foible voix apprendre à te chanter.
Trad. de Marie-Jeanne Bontems. Les Saisons, Berlin/Amsterdam, 1760.
Però ja vé el poderós Rei del dia, alegrant l’Orient. Els núvols es dissipen; l’atzur encès dels cels i els torrents daurats que il·luminen els cims de les muntanyes, assenyalen la seva proximitat. Ara tot reapareix sobre la terra brillant de rosada i en l’aire acolorit. L’astre poderós mira sobre tota la Natura amb una majestat sense límits, i vessa el dia brillant, que juga amb foc sobre les roques, els turons, les torres i els rierols errants que s'il·luminen en la llunyania. O llum, font d'alegria! El primer i el més preciós dels éssers materials. Emanació divina! Abric resplendent de la natura, sense el vestit de la teva beutat tot estaria enterrat en una obscuritat moribunda: i tu, O Sol!, ànima dels móns que ens envolten, mirall fidel i transparent del teu Creador, podré cantar-te?
But yonder comes the powerful King of Day,
Rejoicing in the east. The lessening cloud,
The kindling azure, and the mountain’s brow
Illumed with fluid gold, his near approach
Betoken glad. Lo! now, apparent all,
Aslant the dew-bright earth and coloured air,
He looks in boundless majesty abroad,
And sheds the shining day, that burnished plays
On rocks, and hills, and towers, and wandering streams,
High-gleaming from afar. Prime cheerer, Light!
Of all material beings first, and best!
Efflux devine! Nature’s resplendent robe,
Without whose vesting beauty all were wrapt
In unessential gloom; and thou, O Sun!
Soul of surrounding worlds! in whom best seen
Shines out thy Maker! may I sing of thee?
James Thomson (1700-1748), Summer, dins The Seasons, 1730 (rev.1746). Ed. James Sambrook, Oxford University Press, 1972.
Mais le puissant Roi du jour paroît dans l’Orient. Les nuages se dissipent; l’azur des cieux enflammé, & les torrens dorés qui éclairent les montagnes, marquent la joie de son approche. Tout reprend l’être & sa forme naturelle sur la terre brillante de rosée, & dans l’air coloré. L’astre puissant regarde sur toute la Nature avec une majesté sans bornes, & verse le jour brillant qui joue avec éclat sur les rochers, les collines, les tours, & les ruisseaux errans qui étincellent dans le lointain. O lumière, source de joie, le premier & le plus précieux des êtres matériels; émanation divine, robe éclatante de la Nature, sans le vêtement de ta beauté tout seroit enseveli dans une obscurité languissante: et toi, Soleil, ame des mondes qui nous environnent, miroir fidèle & transparent de ton Créateur, puisse ma foible voix apprendre à te chanter.
Trad. de Marie-Jeanne Bontems. Les Saisons, Berlin/Amsterdam, 1760.
Però ja vé el poderós Rei del dia, alegrant l’Orient. Els núvols es dissipen; l’atzur encès dels cels i els torrents daurats que il·luminen els cims de les muntanyes, assenyalen la seva proximitat. Ara tot reapareix sobre la terra brillant de rosada i en l’aire acolorit. L’astre poderós mira sobre tota la Natura amb una majestat sense límits, i vessa el dia brillant, que juga amb foc sobre les roques, els turons, les torres i els rierols errants que s'il·luminen en la llunyania. O llum, font d'alegria! El primer i el més preciós dels éssers materials. Emanació divina! Abric resplendent de la natura, sense el vestit de la teva beutat tot estaria enterrat en una obscuritat moribunda: i tu, O Sol!, ànima dels móns que ens envolten, mirall fidel i transparent del teu Creador, podré cantar-te?
l
Bon dia (i mai millor dit)!
1 comentari:
Ara ja sé de qui és el text! que per cert està molt en sintonia amb la imatge :)
Petons!
Publica un comentari a l'entrada