El Parnàs alguerès II

SONETO ALGARÈS

l

"Desiderium pauperum exaudivit Dominus" (Psal. 10, V. 7)

l

Suspirava lu pobra i de dulor

llàgrimas en gran còpia derramava,

quand de Malingrí·l fèretro mirava,

que para li era estat, més que señor.

l

Suspirava, y al cel lus ulls alzava

y la pena en cor sou se fea maggior.

Suspirava y plurava, y am a fervor

a dunar-li un igual para pregava.

l

Piadós lu cel l'ascolta y, alzant la veu,

a l'affligit Oristanès prepara

un señor que molt més para ésser deu.

l

Astesan, tu aquest sés. Nissa·l declara

que, per gran caritat símil a Déu,

més que señor li sés estat un para.

l

Lluís Soffì (dins All'illustrissimo e reverendissimo Monsignore D. Jacopo Francesco Tommaso Astesan, Càller, Stamperia Reale, 1778).

l

Versió en català "normalitzat" (m'he carregat conscientment uns quants metres dels versos):

l

SONET ALGUERÈS

l

Sospirava el pobre i de dolor

llàgrimes en gran còpia derramava,

quan de Malingri el fèretre mirava,

que pare li era estat, més que senyor.

l

Sospirava, i al cel els ulls alçava

i la pena en cor seu es feia major.

Sospirava i plorava, i amb fervor

a donar-li un igual pare pregava.

l

Piadós el cel l'escolta i, alçant la veu,

a l'afligit oristanès prepara

un senyor que molt més pare ésser deu.

l

Astesan, tu aquest ets. Niça [el] declara

que, per gran caritat símil a Déu,

més que senyor li és estat un pare.

l

Per la comprensió:

l

[Gràcies Google!!] Es tracta d'un poema per celebrar el nomenament d'Astesan com a bisbe d'Oristany (Oristano), a la costa oest de Sardenya. Antonio Romano Malingri ho havia estat fins a la seva mort el 1776, quedant el càrrec vacant durant dos anys. Astesan havia estat bisbe de Niça abans de passar a Oristany el 1778. El verset que encapçala el poema diu "el Senyor va sentir el desig dels pobres". Sabut això, el poema posa en escena (en poema...) "el" pobre (i.e. no ric) d'Oristany que plorava contemplant el fèretre del bisbe Malingri, "que pare li era estat, més que senyor" i pregava al cel un "pare" igual (i.e. un successor de Malingri tant bo com Malingri). El cel piadós l'escolta i anuncia a l'oristanès (i.e. habitant d'Oristany) que li prepara un bisbe que serà "encara més" pare que senyor. Aquest és Astesan (i.e. el nou bisbe). Efectivament, Niça, que l'acaba de tenir com a bisbe, declara que, igual a Déu en caritat, Astesan "més que senyor li és estat un pare". I.E. el pobre que plora pot estar content. Bondat curiosa.