És l'hora del cafè, sona Ravel i fa un d'aquells increíbles solets de tardor que només les tardes de París saben fer. Són sols que vessen, vessen i reguen.
l
He volgut començar a escriure entre glop i glop de cafè per fer un homenatge al deliciós quartet de Ravel. Em topo però amb un doble problema, el de posar la música en paraules i el d'haver de celebrar, a més de Ravel, el cafè i el solet que han amplificat el delici i m'han donat ganes de parlar-ne. De fet, encara que sembli mentida, tinc un munt de coses a fer que m'esperen a l'ombra de les quatre en punt. Però és l'hora del cafè, sona Ravel i fa un d'aquests increíbles sols de tardor que només...
l
Arlequí, són les quatre.
1 comentari:
Hola!
Em va bé! De fet, com he anul·lat una assignatura, acabo el dia 14 els exàmens.
Va benne.
Fins aviat!
Publica un comentari a l'entrada