El febrer de 1808 els francesos estan a Barcelona. El 29 ocupen la Ciutadella. El mateix dia, no gaire lluny, en algun carreró estret del voltant de la catedral, mor Carles Baguer, amb 39 anys. Per als barcelonins de l'època, inquiets per l'arribada de la guerra, la desaparició d'en Carlets passa quasi desapercebuda.
Per als barcelonins d'avui, el nom de Carlets només és digne d'un personatge de conte. Ha deixat d'evocar les enlluernadores impro-vitzacions setmanals del músic que seia a l'orgue de la catedral i la música simfònica que omplia el carrer dels Banys Nous els foscos vespres d'hivern "fins a dos o tres quarts d'onze de la nit" (Maldà, Calaix de sastre, 23 d'abril de 1806).
Amb l'ocupació napoleònica i la desaparició de Carles Baguer, moria també la Barcelona il·lustrada del setcents. La celebració dels 200 anys d'aquests fets em sembla una bona excusa per redescobrir aquesta Catalunya de la "Decadència"... tan i tan decadent que el 1774, José de Cadalso escrivia:
"Acabo de llegar a Barcelona. [...] Por un par de provincias semejantes podría el rey de los cristianos trocar sus dos Américas. Más provecho redunda a su corona de la industria de estos pueblos que de la pobreza de tantos millones de indios. Si yo fuera señor de toda España, y me precisaran a escoger los diferentes pueblos de ella por criados míos, haría a los catalanes mis mayordomos." (Cadalso, Cartas marruecas, Carta XLV)
Carles Baguer (1768-1808), Simfonia nº16 en sol major (c.1790). London Mozart Players, dir. Matthias Bamert [Chandos Records, 1996].
I. Allegro assai:
II. Adagio:
III. Minueto:
IV. Rondó. Presto:
En principi hauríeu de poder descarregar-vos la música, però encara estic aprenent com va el programa i per ara no us puc garantir res.
Fins aviat!
Xàtiva
Fa 1 dia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada