Antologia d'un any i d'un segle

Deu dies després de l'aniversari, doncs, arriben les deu entrades escollides. Però beguem primer a la salut del bloc.

l

Amb què? Amb te, és clar. I que un soufflé flautós cobert de pessics de cacau, vull dir de pizzicati de cacau, acompanyi la declamació d'una antiga balada anglesa: per un viatge sense fi pel jardí dels segles. Oblidem mals i presons (i comentaris). I si, en alguna cruïlla, la terra ens crida, per què no fer-li cas?

l

Ah! la ciència... Sobretot no oblidem mai la poesia. Ni la música.

l

Precisament, gaudiu de la música, que he tornat a posar els enllaços! I la cirera del pastís, com diuen a la France, serà l'última entrada del cicle. Fa mesos que es cou a foc lent...

l

Bon dia!