Assegut còmodament al sofà, a l'únic racó il·luminat de la casa, amb la fluixa companyia d'una guitarra, i d'un got d'aigua, he cremat Història somiada de Schnitzler. El viatge de la lectura: com un somni.
l
Jean-Étienne Liotard, Maria Adelaida de França, 1753.
l
Per sempre més, va estar a punt d'afegir ell, però abans que pronun-ciés aquestes paraules, ella li va posar un dit als llavis i, com entre dents, va murmurar:
l
- El futur no es pot endevinar.
l
Van quedar-se en silenci, mig adormits i sense somiar... fins que, com cada matí, van trucar a la porta a les set i, amb els sorolls habituals del carrer, un raig de llum victoriós que es filtrava per l'escletxa de les cortines i l'esclat d'una rialla infantil a l'habitació del costat, va començar el nou dia.
l
Arthur Schnitzler, Història somiada, 1921-1925. Trad. Anna Soler.
Per sempre més, va estar a punt d'afegir ell, però abans que pronun-ciés aquestes paraules, ella li va posar un dit als llavis i, com entre dents, va murmurar:
l
- El futur no es pot endevinar.
l
Van quedar-se en silenci, mig adormits i sense somiar... fins que, com cada matí, van trucar a la porta a les set i, amb els sorolls habituals del carrer, un raig de llum victoriós que es filtrava per l'escletxa de les cortines i l'esclat d'una rialla infantil a l'habitació del costat, va començar el nou dia.
l
Arthur Schnitzler, Història somiada, 1921-1925. Trad. Anna Soler.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada