Deu dies després de l'aniversari, doncs, arriben les deu entrades escollides. Però beguem primer a la salut del bloc.
l
Amb què? Amb te, és clar. I que un soufflé flautós cobert de pessics de cacau, vull dir de pizzicati de cacau, acompanyi la declamació d'una antiga balada anglesa: per un viatge sense fi pel jardí dels segles. Oblidem mals i presons (i comentaris). I si, en alguna cruïlla, la terra ens crida, per què no fer-li cas?
l
l
Precisament, gaudiu de la música, que he tornat a posar els enllaços! I la cirera del pastís, com diuen a la France, serà l'última entrada del cicle. Fa mesos que es cou a foc lent...
l
Bon dia!
2 comentaris:
carai...que inspirat ;)
bonita entrada :)
Publica un comentari a l'entrada