Seguiu l'actualitat de la recerca a MÚSICA EN ESPAÑA EN LA EDAD MODERNA

dissabte, 25 d’octubre del 2008

Un concert a Aranjuez i el concert d'Aranjuez

Santiago Bonavia (1705-1758) i Francesco Sabatini (1722-1797), Pati d'armes del Palau d'Aranjuez, c.1750 i 1765-1770.
l
Molt de tant en tant, entusiasmat per unes paraules de Jovellanos o per la dolça harmonia de Boccherini, em faig alegrement la següent pregunta: d'on, de quan, com m'ha vingut aquesta passió pel segle XVIII ibèric?
l
Diria que la resposta només té interès per mi, però per ser un dis-sabte de tardor ple de sol, d'un sol que acarícia i arrodoneix les grans perspectives parisines, amb cel blau i nuvolets blancs, amb famílies que passegen per les Tuileries... Per tot això, he decidit posar-la per escrit.
l
De fet la resposta exacta no la sé del cert. Tot deu venir d'una disposició de caràcter, d'alguna inesperada coincidència, d'un gust infantil per les pel·lícules de pirates. D'haver après a defugir la fredor del laboratori i a mirar els segles a l'aire lliure, amb llum d'estiu, per sentir-ne de nou els colors, els acords, les olors i els vents. Però després hi ha un dia, el dia, en què tot això es condensa i esdevé present, efectiu, tàctil. Aquest dia va ser per a mi una tarda de maig del 2005 al Palau d'Aranjuez.
l
Va ser la descoberta del càlid i senzill equilibri de l'argila i la pedra blanca, dels jocs lluminosos dels seus jardins centenaris, del recolli-ment de la petita Capella Reial i dels seus quadres, que em miraven en silenci des dels altars; que m'esperaven, potser.
l
I va ser la perfecta i deliciosa alquímia dels instruments de l'Ensem-ble 415 i de la veu càlida de Maria Cristina Kiehr, dirigida per Chiara Banchini. Va ser un quintet de corda i una veu. I Boccherini.
l
Luigi Boccherini (1743-1805), Stabat Mater, 1781. Angès Mellon & Ensemble 415, dir. Chiara Banchini.
l
IX. Virgo virginem praeclara: http://www.box.net/shared/5mguclbzr2
l
I del maig del 2005 als quintets de Boccherini, a l'exposició de Gia-quinto al Palacio Real, a Nebra, a les Noches lúgubres de Cadalso, al baró de Maldà, al món fascinant de Goya, a Brunetti, a La Música d'Iriarte, al Guzmán. Fins avui.
l
Per aquelles coincidències de la vida, per l'emergència imprevista d'aquell trosset de la immensa xarxa de relacions subterrànies, resul-ta que aquella música que sentia de petit, els dissabtes, a l'hora d'esmorzar, amb el nom aleshores buit i incomprensible de concert d'Aranjuez, havia sorgit, com la meva passió, de l'harmonia senzilla de l'argila i de la pedra blanca, dels acords lluminosos dels jardins centenaris, de la remor suau de l'aigua domesticada, de les danses silencioses dels quadres de palau. De "la fragancia de magnolias, el canto de los pájaros y el chorro de las fuentes", deia Rodrigo. Visió nostàlgica, des de París, d'un país dividit, acabat de sortir de la guerra. Lents records, lents retorns...
l
Joaquín Rodrigo (1901-1999), Concert d'Aranjuez, 1939. Paco de Lucía & Orquestra de Cadaqués, dir. Edmon Colomer.
l
I. Allegro con spirito: http://www.box.net/shared/qgitrz5tr9
l
Són les correspondències de Baudelaire, que van amunt i avall... Com si em sentís, Luis Gómez de Tapia, des del segle XVII, parla d'Aran-juez.
l
En lo mejor de la Feliz España,
do río Tajo tercia su corrido,
y con sus cristalinas aguas baña
la tierra entre tierras escogida
está una vega de belleza extrema
todo verde yerba entretexida
donde natura y arte en competencia...
l
I em diu:
l
...no se conoce aquí desnudo Octubre;
perpetuamente en Mayo deleytoso.
l
Com un altre eco, l'octubre de 1911, el pinzell de Rusiñol ho demostra.
l
Santiago Rusiñol (1861-1931), Aranjuez, octubre 1911.
l
En definitiva, a Aranjuez, aquell dia de maig, naixia la passió que em fa passar el "desnudo octubre" en "mayo deleytoso"...
l
Ens veiem l'1 de novembre!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Una història bonica, curiosa i interessant. I música i pintura acompanyant la lletra... fantàstic!

No sé què ha passat! Recordo haver gravat TOTES les 15 simfonies de Shostakovich en diversos CDs en canviar d'ordinador, però no les trobo...

Hauré de demanar-les a algú...

Snif

Només s'han salvat la novena i la desena, que també tenia en un altre CD...

Aquí a dalt m'he equivocat dues vegades. Demano perdó.

lena ha dit...

dolç...! quin paissatge :)!

Ens veiem l'1.


Petons!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...