Morgado de Setúbal (1752-1809), Dona a punt de sacrificar un gall d'indi, 1792.l
O louro chá no bule fumegando,
De Mandarins e Brâmanes cercado;
Brilhante açúcar em torrões cortado,
O leite na caneca branquejando;
l
Vermelhas brasas alvo pão tostando,
Ruiva manteiga em prato mui lavado;
O gado feminino rebanhado,
E o pisco Ganimedes apalpando:
l
A ponto a mesa está de enxaropar-nos.
Vermelhas brasas alvo pão tostando,
Ruiva manteiga em prato mui lavado;
O gado feminino rebanhado,
E o pisco Ganimedes apalpando:
l
A ponto a mesa está de enxaropar-nos.
Só falta que tu queiras, meu Sarmento,
Com teus discretos ditos alegra-nos.
Com teus discretos ditos alegra-nos.
l
Se vens, ou caia chuva, ou brame o vento,
Não pode a longa noite enfastiar-nos,
Antes tudo será contentamento.
l
Se vens, ou caia chuva, ou brame o vento,
Não pode a longa noite enfastiar-nos,
Antes tudo será contentamento.
l
***
l
El daurat te en el bol fumejant,
De mandarins i bramans cerclat;
Sucre brillant en terrons tallat,
La llet a la tassa blanquejant;
l
Vermelles brases clar pa torrant,
Rossa mantega en plat ben rentat;
La gent femenina fent ramat,
I el miop Ganímedes palpant:
l
La taula està a punt d’enxaropar-nos.
Només falta que vulguis, Sarmento,
Amb el teu discurs amè alegrar-nos;
l
Si vens, caigui pluja o brami el vent,
No pot la llarga nit espantar-nos,
Ans tot aquí esdevindrà plaent.
l
El daurat te en el bol fumejant,
De mandarins i bramans cerclat;
Sucre brillant en terrons tallat,
La llet a la tassa blanquejant;
l
Vermelles brases clar pa torrant,
Rossa mantega en plat ben rentat;
La gent femenina fent ramat,
I el miop Ganímedes palpant:
l
La taula està a punt d’enxaropar-nos.
Només falta que vulguis, Sarmento,
Amb el teu discurs amè alegrar-nos;
l
Si vens, caigui pluja o brami el vent,
No pot la llarga nit espantar-nos,
Ans tot aquí esdevindrà plaent.
l
Pedro António Correia Garção (1724-1772), Obres poètiques, 1778 (pòstum).
l
João de Sousa Carvalho (1745-1798), Testoride Argonauta, 1780. E. von Magnus, C. Rayam, L. Meeuwsen, D. Hennecke, L. Akerlund & Clemencic Consort, dir. René Clemencic.
l
Acte II, escenes IX, X i XI:
Acte II, escena XI, cor final:
2 comentaris:
Lluís,
Sento no haver-t'ho dit abans, però he parlat amb l'Anna i crec que no hauries de comptar ni amb ella ni amb l'altra noia, perquè diu que està amb molta feina i tal. Si vols que li digui algo, m'avises, val? Encara no ho sap segur, però el més probable és que no vingui.
Petons!
me gusta lo q suena cuando entro en tu blog :)
y me alegro q encontraras las partituras, 95 euros me parece una exageración
besitazin bloguero
Publica un comentari a l'entrada