Seguiu l'actualitat de la recerca a MÚSICA EN ESPAÑA EN LA EDAD MODERNA

dimecres, 15 d’octubre del 2008

Els primers quartets penínsulars

Al llarg del cicle, han anat apareixent alguns fragments de quartets de corda, els primers que s'escrivien a la Península després de l'apa-rició del gènere cap al 1760. Els reuneixo un altre cop aquí, amb alguns afegits, per oferir-vos una visió global de la seva evolució. Els del cicle són els marcats en negreta.
l
Els primers quartets escrits a la Península seran els op.8 (1769) i op.9 (1770) de Boccherini, tot i que Brunetti també n'escriu des de 1770. El primer espanyol en imitar-los, Manuel Canales, publicarà els seus el 1774. El seu estil, molt personal, rep malgrat tot la influència de Brunetti. Després de l'op.3 de Canales (1778), tot i la producció regular dels dos italians, no coneixem cap compositor espanyol que es dediqui al gènere fins el 1789, amb la publicació de sis quartets del "caballero aficionado" Enrique de Ataide. D'aquests quartets, redescoberts recentment, s'ha dit que tenen un veritable interès musical. A partir de 1790, sota la influència patent de Haydn, el lleidetà Josep Teixidor i el portuguès espanyolitzat Juan Pedro de Almeida escriuen, respectivament, tres i setze quartets per a la cambra de Carles IV. El 1804 trobem el magnífic quartet en fa major, última obra acabada per Boccherini. Et la guerre arriva...
l
La producció espanyola de quartets no es recuperarà fins el 1825, amb els tres magnífics quartets d'Arriaga i els del seu contemporani Diego de Araciel, escrits a Milà. La producció espanyola de Boccherini comprèn 84 quartets; la de Brunetti, 52; la d'Almeida, 16; la de Canales, 12; la d'Ataide, 6 i la de Teixidor, 3. Els quartets escrits a la Península entre 1769 i 1814 dels quals es tingui coneixença avui en dia són, doncs, 174 (180 amb els d'Arriaga i d'Araciel, escrits poc després de la Guerra de la Independència). Només caldria afegir-hi l'arranjament per a quartet de corda d'alguns fragments de l'òpera Una cosa rara (1786) de Martín i Soler, que s'atribueix al mateix compositor.
l
Luigi Boccherini (1743-1805), Quartet en re menor op.9 nº2, 1770 [G 172]. Quartet Artaria.
l
II. Allegro:
l
Manuel Canales (1747-1786), Quartet en si bemoll major op.1 nº4, 1774. Quartet Cambini.
l
I. Allegro:
l
Manuel Canales, Quartet en mi bemoll major op.3 nº2, 1778. Quartet Cambini.
l
IV. Presto:
l
Manuel Canales, Quartet en do menor op.3 nº3, 1778. Quartet Cambini.
l
IV. Allegro non molto:
l
Gaetano Brunetti (1744-1798), Quartet en si bemoll major, 1792 [BruWV VI:B7]. Quartet Schuppanzigh.
l
I. Allegro moderato:
IV. Finale:
l
Juan Pedro de Almeida (1744-c.1817), Quartet en re major op.5 nº3, c.1795. New Budapest Quartet.
l
III. Menuetto:
l
Josep Teixidor (1752-1814), Quartet en si bemoll major nº1, c.1795. Quartet Cassadó [amb el quartet Stradivari del Palau Reial de Madrid].
l
II. Adagio:
l
Luigi Boccherini, Quartet en fa major op.64 nº1, 1804 [G 248]. Petersen Quartett.
l
IV. Allegro vivo:
l
Juan Crisóstomo Arriaga (1806-1826), Quartet en re menor nº1, 1824-1825. Quartet Mosaïques [amb el quartet Stradivari del Palau Reial de Madrid].
l
I. Allegro:
l
Bona nit!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...