Cap al 1690, el descobriment d'importants jaciments d'or al nord de Rio de Janeiro, a la zona que es coneixerà com a Minas Gerais (Mines Generals), provocarà l'afluència massiva de població a la zona i l'aparició de diversos municipis. El 1696 es funda l'actual ciutat de Mariana, el 1702, Tiradentes, el 1711, l'actual Ouro Preto. Són ciutats que encara avui, amb la seva fesomia característica de parets blanques enmarcades per elements blaus, grocs o vermells, conserven un aire del segle XVIII, com si s'haguessin parat en el temps; testimonis de l'extrordinari floriment cultural d'aquell mo-ment, veritables joies del barroc colonial portuguès.
l
Esglésies de Nossa Senhora do Carmo (dreta, 1784) i de São Francisco de Assis (esquerra, 1766-1769), Mariana, Brasil.
l
A més de l'arquitectura, l'època daurada de Minas Gerais, impulsarà una immensa producció escultòrica, amb un esculptor d'excepció, el mulat Antonio Francisco Lisboa, conegut com Aleijadinho ("esguer-radet") per culpa d'una malaltia que afectava la seva mobilitat. La seva obra més coneguda, les escultures dels dotze profetes al santuari de Congonhas li han valgut el qualificatiu de "Miquel Àngel del Brasil". També la vida musical fou molt activa, destacant-hi compositors com Antônio dos Santos Cunha (actiu 1786-1815), el mulat Dias de Oliveira (c.1734-1813) o Inácio Parreiras Neves (c.1730-1794), fill d'un portuguès i d'una esclava africana. Us ofe-reixo un tast de Dias de Oliveira, música d'una profunda espiri-tualitat i d'estil molt particular.
l
Manoel Dias de Oliveira (c.1734-1813), Miserere, segona meitat del segle XVIII. XVIII-21 Musique des Lumières, dir. Jean-Christophe Frisch.
l
Àudio:
l
Aleijadinho (1730-1814), El profeta Isaïes, 1800.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada