San Antonio de la Florida, una Sixtina hispànica

l
Per ordre de Carles IV, entre 1792 i 1798, es va edificar a Madrid, al barri de la Moncloa, prop del riu, una ermita dedicada a Sant Antoni de Pàdua. Felipe Fontana, l'arquitecte, va projectar un petit edifici neoclàssic, sobri, senzill. Però com diu Àlex Susanna, "allò que ens l'acosta de manera fulminant és el contrast entre la discreció del continent i la meravella del contingut". I el contingut són els frescos que hi pintà Goya entre agost i desembre de 1798. A la cúpul·la, hi representà un dels miracles de Sant Antoni, amb tant encert que el veritable miracle és el pictòric. Amb Goya, els personatges de l'acció es converteixen en "majas, chisperos, embozados y chulapas", repre-sentants del Madrid popular. La gent del carrer esdevé doncs la protagonista de l'escena, element essencial en una ermita dedicada al pelegrinatge. L'estil és el d'un Goya pletòric, en un dels millors moments de la seva carrera. Les fotografies de detall permeten apreciar la llibertat increíble de la seva pinzellada.

l

Si aneu algun dia a Madrid, val la pena desplaçar-se per veure-la en directe. És un espai magnífic.

l