Seguiu l'actualitat de la recerca a MÚSICA EN ESPAÑA EN LA EDAD MODERNA

dijous, 20 de març de 2008

Els reis

Us poso els retrats dels tres reis que van governar Espanya durant el període que cobreix el cicle sobre la cultura penínsular del segle XVIII. Em sembla divertit poder veure'ls les cares. A més, tant en el cas de Ranc com en el de Mengs com en el de Goya, estem parlant dels retratistes europeus més importants del segle.
l
FERRAN VI (1712-1759), fill de Felip V i de Maria Lluïsa de Savoia, germanastre de Carles III. Successor de Felip V. Rei d'Espanya de 1746 a 1759.
l
Jean Ranc (1674-1735), Retrat de Ferran, príncep d'Astúries (futur Ferran VI), c.1731.
l
CARLES III (1716-1788), fill de Felip V i d'Isabel Farnesio, germa-nastre de Ferran VI. Rei de Nàpols i Sicília, com a Carles IV, de 1735 a 1759. Successor de Ferran VI. Rei d'Espanya de 1759 a 1788.
l
Anton Raphael Mengs (1728-1779), Retrat de Carles III, 1761.
l
CARLES IV (1748-1819), fill de Carles III i de Maria Amàlia de Sa-xònia. Successor de Carles III. Rei d'Espanya de 1788 a 1808.
l Francisco de Goya (1746-1828), Retrat de Carles IV, 1789.

4 comentaris:

El drac ha dit...

Interessant. També per la manera de vestir-se per a un "retrat oficial".

A mi em passa que tanco una novel·la i no hi penso més. Després vaig recordant coses o van sorgint alguns detalls, o frases, amb el temps. És com si l'hagués de processar. Però ara que ho dius, si em fas recordar la història només te la sabria explicar de manera general i potser (depèn de la novel·la), de tant en tant, alguna escena amb tot detall o memoritzada exacta (ja sé que és estrany...). Tot això ho faig sense voler, és clar. També em passa amb la poesia: saber més o menys de què va i recordar alguns versos concrets.

Vaig posar "agradar" entre cometes perquè a mi el personatge que em va cridar més l'atenció va ser en Severus Snape... la contradicció en persona... sempre m'han agradat els personatges contradictoris, especialment els que fan una cosa i en senten una altra. Deu ser perquè jo sóc incapaç de fer-ho però m'agradaria saber-ne, depèn de quan. Ara que... preferiria no tenir una mort violenta, i menys per la mossegada d'una serp gegant. A mi m'agraden les serps, no voldria pas que una d'elles em matés per ordre d'un altre.

Jo no crec que una novel·la s'hagi de recordar, crec que el millor d'una novel·la és que et traslladi a un altre "ara i aquí" que, quan s'acaba, s'ha acabat. Com una pel·lícula, potser... prefereixo (parlem de novel·les mínimament ben escrites) interioritzar que quedar-me amb l'argument... ja veig que no ho sé explicar... què hi farem.

Salutacions!

El drac ha dit...

A vegades també em passa que em costa molt recordar de què anava en general... però em nego a llegir les novel·les "amb atenció" o "estudiar-les", que és el que faig amb llibres de filosofia, per exemple... és una altra manera de llegir. Jo, les novel·les, les devoro! He, he, he!

Júlia ha dit...

Vaja tu amb els nostres avantpassats...

fisicament n'hi han pocs que se salvin, només cal veure el quadre de la família de Carles IV... fan certa por. Pobrets, però si eren unes bones personetes...

Per cert, el 20 d'abril encara no he fet plans.. per tant si que vindré.

Un petó!

Tramuntana ha dit...

És clar que feien por, si no feien més que casar-se entre ells! Realment la Júlia té raó, cap se'n salva. Però vaja, per damunt de tot el que importa és si van ser bons reis, i això la meva limitada cultura..mmm... nacional, no em permet jutjar-ho.

jo, després de llegir un llibre, em quedo amb l'argument, amb els personatges moltes vegades, amb escenes i framents que m'han agradat especialment, amb frases... És a dir, s'acaba el món, "l'ara i aquí" del qual parlava l'Anna, però segueix el regust de la novel·la. Per exemple, amb el Harry Potter quasi no recordo l'argumet, la història extremadament complicada, però sí que en canvi recordo escenes d'humanitat (són les que més m'agraden), i personatges.

Sí, l'Anna té raó, l'Snape també està ben fet.

Ptons!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...