Francisco de Goya (1746-1828), Crist crucificat, 1780.Què pretens, agitada fantasia,
que, vaga, perturbada i pesarosa,
formidables ideas me presentas
y ánimo y sentits tots me alborotas?
La nit, que amb sa quietud als descans brinda,
funestas inquietuds me causa y dóna,
perturbant-me el descans ab mil fantasmas
y horribles visions de negras sombras.
Lo llit, que, per alívio de fatigas,
ab lo tou matalàs de finas plomas,
la dolza son deuria conciliar-me,
és per a mi catastra fatigosa.
Los oprobis y mort de eix Nazareno
estas ànsias me càusan, horrorosas;
de inich, injust y maliciós me acúsan
y tristos precipicis me propòsan.
Acusa sa innocència ma malícia,
sa mansuetut a mon furor se oposa,
sa doctrina confón mas ignoràncias
y sa sencillès ma autoritat mofa.
Los escarnis a Ell fets en mi recauen,
lo cervell me traspassa sa corona,
sa creu pesada abruma mas espatllas,
los assots rigorosos me deshónran.
Los claus de peus y mans contra mi se gíran,
clavant-me el cor en creu la més penosa,
y el bot del ferro de la dura llansa
iras, horrors y confusions aborta.
La sanch, per tantas llagas derramada,
del llibre de la vida apar que'm borra;
y, a l'estrèpit fatal de un terramoto,
la terra bocarons profundos obra.
No trobo puesto en què los peus aferme,
engullint-me ses grutas horrorosas,
que, de mi malcontentas y sufridas,
me llànsan, me vomítan y aquí'm tórnan;
dins de ellas, emperò, de una vegada,
me déixan sepultat mas malas obras.
Entre aquestas visions, la fantasia
que era lo Nazareno me proposa,
lo verdader Messias, y me aumenta,
ab aquest pensament, més las congoxas.
l
Ignasi Ferreres (segona meitat del segle XVIII), Soliloqui de Caifàs a la mort de Jesuchrist, Senyor nostre, c.1779.
Juan Ezequiel Fernández (actiu 1783-1810), Les Set Paraules de Crist a la Creu, c.1800. Rogers Covey-Crump, Camerata Amsterdam & Camerata Coral de la Universidad de Santander, dir. Lynne Kur-zeknabe.
lLes Set Paraules:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada