Seguiu l'actualitat de la recerca a MÚSICA EN ESPAÑA EN LA EDAD MODERNA

dimecres, 13 de febrer de 2008

VIDA ARISTOCRÀTICA [La cultura penínsular V.2]

El cas de Luis Paret és potser injust. És un gran pintor, però, eclipsat pel geni de Goya, durant molts anys no ha rebut el reconeixement que mereixia. La seva obra es pot definir com una personal inter-pretació del Rococó francès, si bé en la seva sèrie de Ports del País Basc, pintats després d'un breu exili a Puerto Rico (1775-1778), s'apropa a la pintura una mica posterior, inspirant-se en les belles vistes de ports al capvespre de Claude-Joseph Vernet (1714-1789). En el cas de La botiga de l'antiquari, crec que el model és l'Enseigne de Gersaint (1720) de Watteau, que Paret podria haver conegut indirectament a través de la pintura francesa de l’època. El mateix ambient aristocràtic, refinat, "civilisé", el delicat i ric cromatisme de moltes obres de Watteau, amb domini de verds i de roses, una pinzellada lleugera.
l
Jean-Antoine Watteau (1684-1721), Enseigne de Gersaint, 1720.

Manuel Canales, nascut a Toledo el 1747, és el primer autor espanyol de quartets de corda. Els sis primers (op.1), de 1774, van ser escrits per al duc d'Alba, gran amant de la música i rival dels Benavente-Osuna en el mecenatge artístic. Brunetti i Canales treballaven gene-ralment per als Alba, mentre que José Lidón (1746-1827) i Boccherini treballaven més aviat per als Benavente-Osuna. A més, aquests úl-tims, com vaig dir l'altre dia, rebien regularment les noves obres de Haydn [cf.IV.2].

La música de Canales adopta alguns elements rítmics de la música popular i es caracteritza per la juxtaposició i la repetició de frases breus i refinades melòdicament i rítmica. Publicat a Londres el 1778, l'op.3 de Canales, el seu segon i últim recull de quartets, va tenir un èxit suficient com perquè el 1782 l'editor londinenc Bremner l'inclo-gués en una col·lecció de quartets de corda preparada per a un membre de la noblesa anglesa.
l
Pel que fa al sonet d'Iriarte, és una burla d'aquest món aristocràtic que retrata Paret en els seus quadres. Cito de Cadalso, Cartas ma-rruecas, 1774:
l
"En lugar de todo esto [els antics costums], ha sobrevenido un torbellino de visitas diarias, continuas reverencias impracticables a quien no tenga el cuerpo de goznes, estrechos abrazos y continuas expresiones amistosas tan largas de recitar, que uno como yo poco acostumbrado a ellas necesita tomar cinco o seis veces aliento antes de llegar al fin." (Carta XI)

"Los que encontré en la calle o en la tertulia a la segunda vez ya eran amigos míos; a la tercera, ya la amistad era antigua; a la cuarta, ya se había olvidado la fecha; y a la quinta, me entraba y salía por todas partes sin que me hablase alma viviente, ni siquiera el portero.
[...] Se comprueba la franqueza de los españoles de este siglo con la relación de las mesas continuamente dispuestas en Madrid para cuantos se quieran sentar a comer. La primera vez que me hallé en una de ellas conducido por Nuño, creí estar en alguna posada pública según la libertad, aunque tanto la desmentía la magnificencia de su aparato, la delicadeza de la comida y lo ilustre de la compañía." (Carta XI)
l
Es diria Larra:
l
"No consiste en eso la cultura del siglo actual, su excelencia entre todos los pasados y venideros, y la felicidad mía y de mis contempo-ráneos. El punto está en que se come con más primor; los lacayos hablan de política; los maridos y los amantes no se desafían; y desde el sitio de Troya hasta el de Almeida, no se ha visto producción tan honrosa para el espíritu humano, tan útil para la sociedad y tan maravillosa en sus efectos como los polvos "Sans pareille" inventados por Mr. Frivolité en la calle de San Honorato de París." (Carta IV)
l
Bona nit?
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...