l
Déu meu! Déu meu! Déu meu! Quin concert. El quart dels op.20 de Haydn i el catorzè de Beethoven. Quina perfecció, quina obra d'art! La singular calidesa dels instruments antics movent-se lliurement per l'espai del Théâtre du Châtelet, amb l'única presència de la pulsació musical: l'infinita elegància de la sensibilitat haydniana, la sorda lluita del contrapunt de Beethoven, la grandiosa cavalcada del darrer moviment... El silenci.
Es fa difícil de creure que els op.20 de Haydn es publiquessin el mateix any que la nostra simfonia de Stamitz. Començo a entendre Leopold Mozart quan deia allò de "si jutjo per les simfonies de Stamitz que s'han publicat a París, als parisins els deuen agradar les simfonies sorolloses: no és més que un gran terrabastall, la resta un caos, aquí i allà una bona idea posada en mal lloc". És clar, ell que podia sentir Haydn...
Em falten paraules... em falten moltíssimes paraules per expressar el viatge deliciós de les variacions de l'op.20 o la titànica revolta beethoveniana, la seva lluminosa serenitat, pocs mesos abans de morir. Quina hemorràgia de plaer, la fusió selecta dels quatre instruments - quasi amorosa, després de tants anys de tocar junts -, la delicadesa del diàleg, la superioritat de l'eloqüència musical, la musicalitat d'Erich Höbarth, el gest impecable de Christophe Coin!
l
En algun moment d'aquest matí, amb la força dels seus arcs i dels seus dits, aquests quatre músics han entreobert heroicament la gigantesca porta que ens separa de móns inconeguts. I els que érem allà, asseguts, hem albirat, un instant, les formes boiroses d'un jardí infinit...
l
Ja paro. Bona tarda.
2 comentaris:
:) Gràcies
Jo ja t'he dit que sí podia venir, no? Per si les moseques: SÍ (bien!)
Apa, petons
Fa molta il·lusió quan t'ho passes tan bé en un concert. És una sensació realment inigualable. És llavors quan recordes perque inverteixes tant temps en la música... i et poses poètic i escrius un escrit com el que has escrit :D.
En referència als dies d'assaig dir que amb el meu canvi d'horari d'alemany, tinc classe els divendres (com per exemple el divendres 7) fins a les 21.15
És molt terrible?
un petó!
Publica un comentari a l'entrada