Seguiu l'actualitat de la recerca a MÚSICA EN ESPAÑA EN LA EDAD MODERNA

dimecres, 6 de febrer de 2008

IRONIA IL·LUSTRADA [La cultura penínsular IV.2]

El gravat de Goya pertany a la sèrie dels Caprichos, editada el 1799, el mateix any que començava a pintar La família de Carles IV. Un comentarista anònim el va acompanyar amb aquest text: "Hace muy bien en ponerse guapa. Son sus días, cumple setenta y cinco años y vendrán las amigas a verla". Alguns han vist en la imatge de la vella la dona de Carles IV, Maria Lluïsa de Parma, presumida, intrigant i vulgar; d'altres, la mare de la duquessa de Benavente-Osuna de qui vaig parlar ahir. Segons William Beckford (1760-1844), en el seu Diari íntim d'un viatge a Portugal i Espanya (1787-88), la duquessa era "una vella bruixa" d'alè fètid, "amant de les males llengües".

La faula d'Iriarte, com el retrat de Goya, se situa clarament en la línia crítica i irònica de la Il·lustració. El seu burro és una imatge universal dels burros.

Tomás de Iriarte (1750-1791), gran amic de Cadalso [v.III.1] i de Nicolás Fernández de Moratín (el pare del Moratín que s'estudia a literatura), dramaturg, poeta i traductor, és una de les grans figures de la Il·lustració espanyola. De la seva producció se'n desprén un caràcter agradable, refinat, cosmopolita. Violinista amateur, és a través d'ell que la duquessa de Benavente-Osuna tracta amb Haydn per rebre totes les obres "lliures" del compositor, és a dir, les que pot publicar per no ser propietat exclusiva del seu "senyor", el príncep Esterházy.

És d'aquesta manera que, des de 1783, les obres de Haydn arriben a Espanya poques setmanes deprés d'haver-se escrit. Però ja el febrer de 1781, Boccherini escriu a l'editor vienès Artaria per demanar-li que "tenga la amabilidad de presentarle mis respetos" al se-nyor "Giusseppe Haydn, compositor admirado por mí en el más alto grado y en el mundo entero". I, el 1795, Goya retrata el duc d'Alba amb una partitura a la mà on es llegeix clarament "Cuatro Canc[ion]-es con acomp[añamien]to de Forte p[ian]o. del Sr Haydn".

Gaetano Brunetti, nascut a Fano, prop de l'Adriàtic, s'establí a Madrid cap al 1762, sis anys abans que Luigi Boccherini. Professor de violí del futur Carles IV i violinsita de la Capella Reial, Brunetti escrigué 39 simfonies, 60 quintets i uns 50 quartets de corda.

El 1789, amb l'ascens de Carles IV (Carles III havia mort l'any anterior), es crea la "Real Cámara", orquestra d'alta qualitat, que dirigirà Brunetti. El nucli de la formació, però, serà el quartet format pel mateix Brunetti al primer violí, Carles IV al segon, Alexandre Boucher a la viola i Francisco Brunetti (el fill de Gaetano) al violoncel. El rei era un gran admirador del compositor, fins al punt que durant l'any 1799, després de la seva mort, només va fer tocar obres de "su Brunetti". Amb Boccherini, en canvi, que treballava al servei de l'Infant Lluís (oncle de Carles IV) i dels Benavente-Osuna, no tenia cap mena de tracte, potser degut a la pressió del propi Brunetti, tot i que el rei mai li va retirar la pensió que Don Luigi (nacionalitzat Don Luis Boquerini) rebia de Carles III des de 1785.

Malgrat la influència de Haydn, els quartets de Brunetti es revelen molt originals. És una música treballada fins a l'últim detall, amb línies melòdiques extremadament riques i refinades. Les quatre veus són tractades individualment i en peu d'igualtat, creant un discurs musical alhora dens i complex i delicadament elegant. Si bé el treball sobre temes, motius i ritmes també és destacable, un element que fa especialment interessant la música de Brunetti és la precisió extraordinària de les seves indicacions de dinàmica i de matisos, integrades plenament en la gestació de l'obra musical. El quartet que he posat avui d'àudio és, segons els investigadors, l'últim que va escriure.

Un altre àmbit interessant de l'obra del compositor és el simfònic, on els vents adquireixen un gran protagonisme. Un exemple:

Gaetano Brunetti (1744-1798), Tercer (Quintetto) i quart (Allegro di molto) moviments de la Simfonia en la major nº36, 1792-1798. Concerto Köln.

Àudio 2 (Tercer moviment):
l
Àudio 2 (Quart moviment):
l
A l'entrada del 10 de gener hi trobareu sencera la simfonia de Brunetti que toquem nosaltres, la nº26 en si bemoll major, i a l'en-trada XII del cicle, un moviment de la nº22 [cf.XII.2].
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...