Descoberta curiosa

Buscant informació sobre el quartet Stradivarius de la col·lecció del Palau Reial de Madrid, he fet algunes descobertes interessants... Per començar, resulta que no es tracta d'un quartet, sinó d'un sextet.

l

És Felip V qui, el 1702, rep l'oferta del mestre de Cremona per comprar un magnífic quintet format per TRES violins, viola i violoncel construit el 1696. Les autoritats de la ciutat, però, no en van autoritzar l'entrega i la transacció no es va poder realitzar. Ara bé, el 1775, el príncep d'Astúries, futur Carles IV, de viatge per Itàlia, s'assabenta de l'existència d'aquest conjunt d'instruments que havien interessat el seu avi i els compra al fill d'Antonio Stradivari, Paolo. A més del quintet de tres violins, viola i violoncel, Carles adquireix un altre violoncel, construit el 1700. TRES VIOLINS, VIOLA I DOS VIOLONCELS.

l

Els atysos cambrístes podríeu pensar: "això no és la formació dels sextets de Brunetti?" Doncs bé, senyores i senyors, EXACTE.

l

Resulta que Gaetano Brunetti, més conegut com a Don Cayetano Brunetti, era, ni més ni menys, el professor de violí, "primo violino e compositor di Camera" del príncep d'Àsturies. Brunetti era, sens dubte, una de les persones més pròximes al príncep. Durant el 1799, després de la mort del compositor (el 16 de desembre de 1798), el ja Carles IV només va voler sentir obres seves. Un gest singular, prova del respecte que sentia el rei pel seu Brunetti.

l

Partint d'aquí, podem suposar amb bastanta confiança que el 1775, en preparar el seu viatge a Itàlia, el príncep no va dubtar en convidar el seu professor de violí per acompanyar-lo. En primer lloc, perquè la pràctica del violí requereix un estudi regular, i sabent, com sabem, que Carles IV, anys després, tocava la part de segon violí als quartets del mateix Brunetti, cal suposar que, o era un geni, o havia estudiat cada dia des de jove. Per tant, si se n'anava de viatge, s'enduia el seu professor. I, en segon lloc, perquè Brunetti, sent italià, era un magnífic intèrpret. Qui sap si va aprofitar per escapar-se a Fano a veure la seva família... I no és conya: se sap que Domenico Scarlatti va fer un viatge a Nàpols des de Madrid per veure la seva.

l

I ara (per fi!) arribem al kit de la qüestió. El MIL SET-CENTS SETANTA CINC, el mateix any que Carles adquiria el sextet de Stradivarius, Brunetti publica a París el seu op.1, sis sextets per a TRES VIOLINS, VIOLA I DOS VIOLONCELS. És probablement l'únic recull publicat del segle per a aquest conjunt d'instruments (els sextets op.23 de Boccherini publicats l'any següent, per exemple, segueixen el patró tradicional de 2 violins, 2 violes i 2 violoncels). És, doncs, una formació ben rara, però... O casualitats! correspon exactament a la del sextet de Stradivarius!!

l

La meva hipòtesi és que Brunetti hauria escrit els sextets que toquem per a estrenar els instruments recent comprats pel príncep d'Astúries, la qual cosa vol dir que els instruments que es deixen anualment als millors quartets del món per fer un concert al Palau Reial de Madrid són els que van fer sonar per primer cop els nostres sextets.

l

Actualment el Patrimoni Nacional només conserva cinc dels sis instruments. El violí que falta es va perdre en el moment de la invasió napoleònica.

l

A més, com a prova de les circumstàncies excepcionals en què es van escriure, la partitura autògrafa dels sextets de Brunetti no es conserva a la biblioteca del Palau Reial de Madrid (contràriament a la totalitat dels quartets, quintets i simfonies de l'autor), sinó a l'Arxiu de la Catedral de Barcelona (!!). S'ha de dir que, per completar les casualitats, l'únic exemplar que es conserva complet de l'edició parisina dels sextets de 1775 (la partitura que toquem nosaltres) es troba a la Biblioteca Nacional de França, és a dir, que de les dues còpies del recull que hi ha al món, una està a Barcelona i l'altra a París!

l

Bé, acabo de descobrir que, segons una altra font, el tercer violí perdut no era un violí, sinó una viola petita (la formació era, doncs, de sextet amb dues violes), la qual cosa deixa en suspens totes les meves hipòtesis fins que ho aclareixi. Ara m'ha ensorrat la teoria i me'n vaig a dormir una mica més trist. Era massa maco...

l

Bona nit!