Seguiu l'actualitat de la recerca a MÚSICA EN ESPAÑA EN LA EDAD MODERNA

divendres, 22 de febrer de 2008

UN ANGLÈS A MADRID [La cultura penínsular VI.1]

Juan de Villanueva (1739-1811), Façana principal del Museu del Prado, 1785-1787.
l
12 de desembre de 1787,

Després de travessar un ampli pont que passava sobre un filet d’ai-gua, vam entrar a Madrid per una porta de mediocre apariència. L’empedrat ben igualat dels carrers, l’aspecte imposant dels edificis, el de múltiples botigues bellament i alegrement arreglades van sobre-passar de lluny les meves expectatives.

Entrant a la Calle de Alcalá, carrer de nobles proporcions, més ampli que qualsevol via londinenca, la meva sorpresa encara va ser més gran. Diversos palaus i monestirs magnífics n’embelleixen els dos costats. En una de les seves extremitats es veuen els arbres i les fonts del Prado i, a l’altra, les cúpules imposants de diverses esglésies. Hem agafat habitació a la Creu de Malta. Malgrat la pobresa del mobiliari, aquest alberg presenta almenys l’avantatge de dominar una bonica vista. M’he quedat mitja hora en un balcó veient passar molts cotxes amb gran terrabastall. Els carrers, que baixen suaument, amb un empedrat perfectament unit, permeten conduir a una velocitat infernal; és el que es fa de la forma més galant a Madrid. Anar a tota bufa arriscant-se a deixar coixes les mules i a trencar-los el coll és seguir l’exemple de Sa Majestat, al costat del qual cap monarca no circula tan furiosament.

He quedat sorprès, mentre recorríem el Prado, per l’aire noble de les seves fonts. Malgrat que el vespre era gris i humit, els que passe-javen eren multitud i hi avançava una llarga fila de carrosses. Els vestits de les dames, el tall de les lliurees dels seus lacais, tot era tan perfectament parisí que em creia als Boulevards. He buscat en va aquests cotxes pesants envoltats de patges i d’escuderos tal i com se’n llegeixen les descripcions a les novel·les espanyoles. Un canvi total s’ha produït en els costums; els antics, per dir-ho d'alguna manera, han desaparegut.

La devoció, no obstant això, no ha perdut els seus drets al Prado. Amb les notes de les campanes que anuncien l’Ave Maria, els cotxes paren, els lacais es descobreixen, les dones es persignen i el peató s’immoblitza murmurant oracions.

William Beckford (1760-1844), Diari íntim d’un viatge a Portugal i Espanya, 1787-1788.

Luigi Boccherini (1743-1805), Quintet amb dos violoncels en fa major op.41 nº2, 1788 [G 347]. Ensemble Explorations.
l
IV. Finale: http://www.box.net/shared/8lp15vpwok

1 comentari:

hElena ha dit...

M'agrada la descripció. Crec que permet fer-te una mica la idea de com era l'ambient al Madrid de l'època (o com a mínim t'ho pot semblar ;))

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...