Seguiu l'actualitat de la recerca a MÚSICA EN ESPAÑA EN LA EDAD MODERNA

divendres, 1 de febrer de 2008

EL PREROMANTICISME [La cultura penínsular III.2]

No es pot entendre el segle XVIII sense parlar de l'aportació cultural anglesa. L'Assaig sobre l'enteniment humà de Locke (1690), les obres de Hume, The Seasons de Thomson (1730), els Night thoughts de Young (1742-1745), Clarissa de Richardson (1747-1748) i The Citizen of the World de Goldsmith (1762) marquen molt profundament la literatura del continent, inaugurant el corrent sensista i anticipant molts dels elements del Romanticisme (importància de les sensacions i de l'individu, identificació poeta-naturalesa, el tema renovat de la passió i la mort...).
l
A Espanya, poc abans, la Poètica de Luján (1737) estableix que la poesia és "imitación de la naturaleza en lo universal o en lo particular, [...] para utilidad [y] para deleite de los hombres" i proposa un retorn als clàssics llatins i castellans (Garcilaso, Fray Luis), com a reacció a la literatura d'inspiració barroca (Góngora, Quevedo) que es cultiva fins el 1760. Sota l'ègida d'aquest neoclassicisme, sorgirà, per una banda, la poesia rococó (v. ahir), natural, íntima i lleugera, i, de l'altra, la poesia il·lustrada (Jove-llanos), portadora d'un missatge reformador, didàctica, clara, quasi prosaica. No és fins els anys 1760-1770 que s'introdueix al país el nou corrent sensista, inaugurant una etapa de convivència i d'intercanvi entre les tres tendències, sense que es pugui dir on comença una i on acaba l'altra.

És la lectura dels Night thoughts (Pensaments nocturns) de Young en traducció francesa que inspira Cadalso per escriure les seves Noches lúgubres. L'obra es divideix en tres "Noches". En la primera, Tediato (un jove ric), acompanyat per Lorenzo (un pobre enterramorts), intenta desenterrar el cadàver de la seva estimada, però l'anunci de l'alba els ho impedeix. En la segona, Tediato és detingut per error. En la tercera, els dos personatges tornen al cementiri per continuar el seu projecte. Tot això és l'excusa per una sèrie de profundes reflexions sobre la naturalesa humana, l'amor, el suicidi, la raó, la justícia i l'atzar.

És una obra extraordinària. Ningú abans havia escrit una obra tan "romàntica", i menys un espanyol. La influència de Young és innegable, però Cadalso va molt més enllà. La primera versió del Werther de Goethe, obra preromàntica per excel·lència, data de 1774, mentre que, segons Russell P. Sebold, la redacció de les Noches lúgubres de Cadalso se situaria als anys 1770-1771. Es pot parlar, doncs, d'un Prerromanticisme espanyol de primera impor-tància, guiat per Cadalso, escriptor excel·lent (només cal llegir les Cartas marruecas de 1774), per Meléndez Valdés i Jovellanos en la seva segona etapa poètica (després de la lectura de les Noches, 1773-1774) i per Nicasio Alvárez Cienfuegos (1764-1809). Tan Meléndez com Cienfuegos formen part del que s'anomena l'escola poètica de Salamanca. Parla Meléndez Valdés:

Cuando la sombra fúnebre y el luto
de la lóbrega noche el mundo envuelven
en silencio y horror, cuando en tranquilo
reposo los mortales las delicias
gustan de un blando saludable sueño,
tu amigo solo, en lágrimas bañado,
vela, Jovino, y al dudoso brillo
de una cansada luz, en tristes ayes
contigo alivia su dolor profundo.

Juan Meléndez Valdés (1754-1817), A Jovino: el melancólico, 1779-1780.

És sorprenent la proximitat amb l'inici de les Noches lúgubres de Cadalso. I, poc després, en el mateix poema, la primera referència espanyola (el 1780!) al "mal de vivre" romàntic, el "fastidio universal":

Sí, amigo, sí: mi espíritu insensible,
del vivaz gozo a la impresión süave,
todo lo anubla en su tristeza oscura,
materia en todo a más dolor hallando
y a este fastidio universal que encuentra
en todo el corazón perenne causa.

El tal "Jovino" és Jovellanos, el gran il·lustrat, que també era poeta.

Per la seva banda, Goya, el 1792, pateix una greu malaltia que el deixarà totalment sord, i el seu estil pictòric se'n ressenteix. Paral·lelament als encàrrecs oficials, comença a pintar una obra torturada, fosca, violenta i terriblement crítica amb la societat del seu temps (el pintor se sentia molt identificat amb les noves idees il·lustrades), que trobarà la seva culminació en les pintures negres de la Quinta del sordo (1820-1823). En aquest cas, es tracta d'un encàrrec de la duquessa de Benavente-Osuna, dona molt intel·ligent i culta, gran mecenes de l'època, alhora amiga i protectora de Cadalso, de Goya i de Boccherini.

L'obra d'avui de Boccherini (1743-1805), nascut a Lucca i establert a Madrid des de 1768, és un dels seus quintets més singulars. Vol imitar la "Musica notturna delle strade di Madrid" i la veritat és que amb l'evocació de les campanes de la ciutat aconsegueix un ambient nocturn que no s'allunya molt del de Cadalso. Del quart moviment (Allegro vivo), en surt la música que s'ha fet famosa per la pel·lícula Master and Commander (Peter Weir, 2003):
l
Àudio 2 (quart moviment):
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...