Aquesta entrada està en relació amb la de "1764-1767", la qual, tot i estar acabada fa pocs dies, per raons que només coneix el bloc, es va publicar el 8 de febrer. Bé, la cosa era donar-vos una idea del que podia ser la nouvelle cuisine a l'època de la simfonia de Vanhal. Es tracta d'un fragment de la revista Il Caffè, fundada l'any 1764 a Milà (bressol de la simfonia) pel filòsof i economista Pietro Verri (1728-1797), una de les grans figures de la il·lustració italiana. Verri ens parla d'un gust "reformat", d'una cuina lleugera i racional que abandona l'herència viscosa i pesant de la "nit gòtica" dels segles anteriors. Cuina de l'esperit que triomfa sobre el cos, adreçada a individus que es volen esvelts i desperts, a dames delicades, noctàmbules, conversadores infatigables. La cuina dels moderns, pensada per a la nova filosofia, per acompanyar el gust de la xocolata...
l
La taula és tan delicada com es pugui desitjar; els aliments són tots sans i de digestió fàcil; no hi ha cap mena de fastuosa abundància, sinó tot el que és necessari per a satisfer: les carns pesants o apegaloses, l'all, les cebes, els condiments forts, les menges salades, les trufes i altres metzines de la naturalesa humana estan totalment prohibides en aquesta taula on troben el seu lloc les carns d'aus i de pollastres, les verdures lleugeres, les taronges i el seu suc. Les sabors són exquisides, però no fortes; cada aliment que afecta fortament el paladar l'insensibilitza més o menys i el priva d'un nombre infinit de plaers més delicats; a més, tot aliment que estimuli violentament el paladar afecta amb la mateixa força les túniques del ventricle i dels intestins, i d'aquí provenen mals infinits que paguen amb un interès ben gran el plaer de la sensació viscuda. Els vins recol·lectats a les muntanyes veïnes són molt gustosos i poc forts, de manera que, tallats amb una petita dosi d'aigua, s'assem-blen a les llimonades per la seva lleugera acidesa, i són una beguda deliciosa que ajuda a una digestió ràpida. Cap aliment amb una olor forta no s'admet a la nostra taula i hi està prohibit tot vegetal que, en podrir, deixés anar mala olor; és per això que els formatges i les cols de tota mena en són excloses. Aquest és el nostre àpat, que acabem amb una excel·lent tassa de cafè, satisfets, tips i no oprimits per una alimentació grollera que adormiria el nostre esperit, que escamparia l'avorriment entre la nostra companyia; allà on, al contrari, després de l'àpat, la hilaritat comuna sembla reanimar-se.
l
Pietro Verri, Il Caffè, 1764. Citat per Piero Camporesi a Le goût du chocolat. L'art de vivre au siècle des lumières (París, Grasset, 1992).
l
Plats lleugers i refinats, tan deliciosos per la vista com pel gust; l'esnobisme dels productes locals, especialment del vi. Tot un manifest de la "nova cuina"!
l
Bona tarda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada