Acabo d'arribar a casa amb un CD farcit amb les fotos del manuscrit M 327 de la Biblioteca de Catalunya. Fa un mes i escaig vaig dedicar una entrada a presentar l'oratori de Baguer que ens ocuparà a partir de l'estiu.
l
Avui us ofereixo la fotografia d'una de les 318 pàgines del manuscrit i algunes notícies sobre les circumstàncies de la creació de l'oratori que vaig descobrir ahir. Provenen del sempre entranyable baró de Maldà, que amb la seva mania d'escriure va enregistrar hora per hora cinquanta anys de vida barcelonina (1769-1819).
l
l
Ve-t'ho aquí el que explica el baró de Maldà:
l
Dia 8 de juny de 1807. [...] Ha amanescut lo cel no ben seré, i ab la novedat d'entrar los senyors canonges de la Seu a matines a set hores, [...] per lo que estarien cansats de la professó d'ahir, i així prendre un xiquet la matinada. Dia, est, que té destinat en est matí lo molt il·lustre Capítol, acompanyat del molt il·lustre Ajuntament, com a primer dia de festes del Beato Josep Oriol, d'anar a cantar lo solemne ofici del beato, ab tota sa capella de música, a la parroquial iglésia de Nostra Senyora del Pi.
l
El dia ja comença núvol, i així quedarà fins a la nit. El dia abans hi va haver processó [professó] en honor del beat fins tard i els canonges de la catedral [la Seu] han fet el ronso [prendre un xiquet la matinada!] i han començat l'ofici de matines més tard que de costum. També començaran més tard les vespres, per fer la "siesta"! Barcelona s'ha despertat engalanada, com sabrem més tard pel baró, i aquest 8 de juny comença oficialment la veritable celebració de la beatificació de Josep Oriol. De fet ja el dia 6 de juny hi va haver un ofici solemne a Santa Maria del Pi, "que cantá en lo cor i l'orgue gran la capella de música de sa parroquial iglésia de Nostra Senyora del Pi", i focs d'artifici per la nit, descrits amb gràcia pel baró: "Después isqueren tres o quatre resplendors allí dalt, com clara lluna, veient-nos d'allò bé les cares, sentats en la galeria".
l
En la tarda s'ha entrat a vespres en la catedral [...] a quatre hores, també per major descans del molt il·lustre Capítol, i així, después d'haver dinat, tenir un rato més per dormir la siesta.
lA sis hores d'esta tarda [...] la capella de música de la catedral ha cantar oratori, dedicada sa poesia i també la música al gloriós beato Oriol, que han avisat la festa, ab los mateixos repics i tocs, les campanes del Pi. Per major xirinola en estes festes, han arribat aquí les danses de valencians i de bastons, los valencians amb música de gralles, ben desapacibles als oídos; tots ballant pels carrers i fent castells sobre els musclos, uns ab los altres, de quatre i cinc estants, com que els valencians són lleugers en tot; i a la música de gralles tocant com un tambor, i los de bastons ab sa mateixa música, menos tambor, fent cric-crac ab los bastons, ballant uns ab altres; que, d'estos, anys atrás ja havíem vist a Barcelona, per Corpus i en altres funcions d'alegria, com en esta pel beato Oriol. [...]
l
El baró s'asseu a escriure cap a les cinc de la tarda, després de vespres, dient que a les sis la capella de música de la catedral (dirigida per Baguer o per Queralt) ha de cantar un oratori, "dedicada sa poesia i també la música al gloriós beato Oriol". També retrata de forma gràfica i divertida la música i la dansa dels carrers.
l
En la tarda, a sis hores tocades, començat que s'hagué l'oratori, per ma predilecta música de la catedral, en la parroquial iglésia del Pi, [...] estiguí un rato indecís, si entraràs o no, tement-me d'espentes; per lo tant, deixí a quants i quantes entraven i eixien i me n'aní xano-xano pel carrer de la Riereta del Pi, adornat igual de perspectives i balaüstrades pintades, a la Rambla i cap al carrer de l'Hospital, adornat fins a prop de Sant Agustí de teles bollades, ab alguns quardros i miralls.
l
O sigui que el baró no va assistir a l'oratori, per por de les empentes [espentes] i se n'anà xino-xano pels carrers deserts del barri del Pi, fins a la Rambla i el carrer Hospital, observant les decoracions dels carrers. La descripció que segueix és molt llarga però molt bonica. Si algun dia m'inspiro l'acabaré de copiar. Hi explica la "xacolata ab bescuits" que es va oferir a casa seva (o del seu fill, no ho tinc clar) un cop acabat l'oratori i el posterior passeig nocturn per una festiva Barcelona: "la gent se passejava, com nosaltres tres, per la Rambla, ab molta alegria i gatzara, mes no encara espentes". Les empentes arriben però prop del Pi, davant de "casa d'en Veguer" (Carles Baguer??!!!) i al baró i els seus acompanyants els costa molt sortir de la plaça del Pi. Quan ho aconsegueixen, "prou suats de les espentes", se'n van cap a casa a dormir, "necessitant los tres bé descansar".
l
La crònica del baró és interessantíssima i molt entretinguda. De fet el que jo tinc només és una selecció i pot ser que als manuscrits originals del Calaix de sastre hi hagi més informació. Per exemple, a la meva edició, just després de "l'oratori, per ma predilecta música de la catedral, en la parroquial iglésia del Pi", hi ha els punts suspensius que indiquen una omissió. Potser allí hi ha més dades sobre l'oratori. En tot cas el baró confirma el que ja vaig proposar a l'entrada anterior, és a dir, que la capella de música de la catedral de Barcelona, amb més instrumentistes que la del Pi la va venir a reforçar o a substituir per la interpretació de l'oratori. D'altra banda, com que Veguer és la ortografia que utilitza habitualment el baró per referir-se a Carles Baguer, si es confirmés que Baguer vivia al carrer de la Riereta del Pi hi hauria encara més indicis per considerar que aquest oratori del 8 de juny de 1807 és el nostre.
l
Fins aquí per avui.
2 comentaris:
de cop quina emoció llunyana en el temps i en l'espai però tan pròxima! Tinc moltes ganes que comencem a treballar aquest nou oratori, segur que també hi ha espentes el dia de la segona estrena :P
Guai! No ens espenta res!
Publica un comentari a l'entrada