Divendres vaig anar a la Biblioteca de Catalunya per intentar completar les informacions del baró de Maldà referents a l'oratori del 8 de juny de 1807. A falta de l'original del baró, que no deu ser fàcil de consultar i que encara no he localitzat amb precisió (sembla que es troba en alguna de les seus de l'Arxiu Històric Municipal de Barcelona), vaig tenir accés a una altra selecció de fragments. Es tracta del llibret Festas celebradas á Barcelona en los anys 1806 y 1807 per la beatificació del V. Dr. Joseph Oriol, Pvre., una tria de textos del baró de Maldà operada pel religiós Emmanuel de Ros y de Cárcer (Barcelona, Subirana, 1908).
l
Malhauradament un dels pocs fragments absents d'aquesta selecció és el que ja estava incomplet en la meva pròpia selecció, amb la qual cosa hauré de consultar igualment l'original del baró si vull saber tot el que diu després de "l'oratori, per ma predilecta música de la catedral, en la parroquial iglésia del Pi", el 8 de juny de 1807. Ara, quina va ser la meva sorpresa en descobrir l'extraordinària extensió de la descripció de les festes que fa Maldà, omesa quasi totalment en la selecció publicada per Curial que tinc a casa (molt per sobre del 25% que l'editor reconeix haver eliminat). Per començar les festes no van durar tres dies, com sembla indicar la meva edició, sinó almenys un mes el 1806 i tres mesos, de forma intermitent, el 1807 (entre mitjans d'abril i finals de juliol). L'altra immensa sorpresa és que els oficis solemnes amb música i els oratoris no es limiten de cap manera al que ja vaig dir a l'anterior entrada. Els oficis solemnes no els he ni comptat, però les mencions a oratoris les vaig anar anotant, cada vegada més al·lucinat:
l
El dia 16 D'ABRIL de 1807, quan comencen els preparatius, el queixós baró (de 61 anys, ja) anticipa els esdeveniments del 7 i 8 de juny (normalitzo lleugerament l'ortografia):
l
No ens hi entendrem; espentats a trampons dintre Barcelona, per veure i seguir estes grans festes en carrers i places, tots tan ben adornats. La major confusió serà en el Pi, en la tarde del Te Deum i dia següent de la professó de les sagrades relíquies de nostre Beato, com els següents dies d'oficis solemnes, oratoris amb música i sermons.
l
El 8 DE JUNY es menciona que a les 18h "la capella de música de la catedral ha cantar oratori, dedicada sa poesia i també la música al gloriós beato Oriol", però la selecció de 1908 omet els paràgrafs següents, que podrien donar més precisions, com queda dit a l'entrada anterior.
l
Però aleshores, pocs dies després, el 20 DE JUNY, a la continuació de les festivitats a Sant Pere de les Puel·les, hi ha ofici solemne amb la capella de música de la catedral i després:
l
L'oratori de la tarde amb la música del Palau, obra de Mossèn Anton Casañas [i.e. Casanyes], mestre d'aquella capella, i com la música del Palau és de casa, no l'han volguda desairar per l'altra [la capella de música de la catedral].
l
La capella de música del Palau vol dir del Palau de la Comtessa, antic palau reial (Palau reial menor) situat a l'actual Pla de Palau i enderrocat el 1859. Amb uns minuts no he aconseguit saber qui gestionava aquesta capella durant el segle XVIII* però el cas és que les seves prestacions eren de certa qualitat i als anys centrals del segle havia tingut com a mestre de capella el cadaquesenc Josep Duran (1730-1802), notable compositor (en especial d'oratoris per al Palau, precisament, des de 1757). El Palau devia tenir una relació estreta amb Sant Pere de les Puel·les, la qual cosa motivaria el comentari del baró considerant la seva capella musical com "de casa", estant a Sant Pere, i el gest de deferència de la capella de música de la catedral (sovint enfrontada a la del Palau en plets judicials). Veure per alguna informació l'article de Jordi Rifé sobre la capella del Palau i l'arxiduc.
l
Després se segueixen, un darrere l'altre, a un ritme sorprenent. El 22 DE JUNY, dos dies després, a Santa Maria del Mar.
l
S'ha cantat lo famós oratori de música del mestre de capella, Mossèn Jaume Cau. Orquestra plena amb els músics del Teatro. Que bufats estarien de tot això los Srs. parroquians de S. Maria del Mar, a poder guanyar als del Pi!
l
El baró ja diu que a Santa Maria del Mar, eterna rival del Pi, s'han organitzat unes festes per superar les del Pi i està molt picat, com es pot veure, perquè els músics del Teatre de la Santa Creu (de la companyia d'òpera) venen a reforçar la capella de l'església. I més, el 29 DE JUNY, aquest cop a Sant Felip Neri i per un conegut nostre...
l
A la iglesia de S. Felip Neri igual funció que ahir amb il·luminació fins a la cornisa del presbiteri, palmatòries, etc., tot magnífic, serio i alegre. En l'oratori, la música d'en Carlets, organista de la Catedral; el drama, la paciència de Job, ben aplicada al Beato, est anava de sotana i manteu. El Beato confessava en aquesta iglesia.
l
El nostre Carles Baguer doncs, vestit amb "sotana i manteu", la qual cosa sembla ser símbol d'autoritat (probablement feia de director). L'oratori, però, no és el nostre, és sobre el tema de la paciència de Job. Hi ha un oratori de Baguer conservat a la BC titulat Drama sacro / El santo Job / Primera parte / Para cantarse en la iglesia del Oratorio / de San Felipe Neri / de Barcelona, datat del 15 de desembre de 1805 i de 1804 en una altra font. El 29 de juny de 1807 es podria tractar doncs d'aquest o d'una segona part avui perduda. El més increíble, en relació al ritme de producció d'oratoris de l'època, és que a més d'aquestes possibles recuperacions d'obres anteriors, Baguer escriu només aquest 1807 almenys tres oratoris: el nostre (El regreso a Barcelona su patria del Dr. Joseph Oriol) i les dos parts de l'Hijo pródigo.
l
I més: el dia següent, 30 DE JUNY, aquest cop a la catedral, davant d'un "numerós auditori" i després d'un dels oficis més solemnes de tot el cicle de celebracions:
l
Tota la capella de música de la catedral. A sis hores de la tarde s'ha començat l'oratori d'escollida música d'en Carlets, adequat al Beato Joseph Oriol.
l
Aquest podria molt bé correspondre al nostre, la instrumentació del qual, com ja vaig dir, indica unes circumstàncies especials. Per identificar el nostre, estaríem doncs entre aquest i el que es va oferir al Pi a l'inici de les festes, el 8 de juny, amb la música de la catedral. De fet també podria ser la mateixa obra en els dos casos, tenint en compte que els intèrprets van ser els mateixos i amb només unes setmanes de diferència. Consultant els manuscrits de Maldà potser podrem aclarir-nos una mica més i no descarto que hi hagi encara més mencions a d'altres interpretacions d'oratoris. De fet el 25 DE JULIOL, a l'església del Pi, el baró encara comenta:
l
En la tarde no hi ha hagut funció, com antes s'havia dit, amb la mateixa il·luminació i que se cantaria l'oratori nou del Beato compost per lo mestre de capella del Palau i notari esclesiàstic de la Curia, Mossèn Anton Casañas.
l
Devia ser doncs el mateix que el 20 de juny, tot i que amb el qualificatiu de "nou" el baró potser vol indicar precisament que es tracta d'una primera audició. Cap d'aquestes obres de Casanyes i Cau, a part de la nostra, no ha estat catalogada per Daufí, tot i que a la BC hi ha un Oratorio del Beato José Oriol de 1807 que té moltes probabilitats de correspondre a un o altre.
l
El Diario de Barcelona d'aquests dies (que potser conté encara més informació de la que he trobat per ara), encara dóna més precisions i de vegades completa el que diu Maldà. Per exemple, el 21 DE JUNY, el Diario explica:
l
A las seis de la tarde se cantará el oratorio nuevo, titulado Mardoqueo premiado por el rey Asuero, que estaba impreso [vol dir el llibret] y debía cantarse el día 10 del corriente [aquest dia Maldà no diu res] en la Iglesia de N. S. de los Reyes, llamada comúnmente del Pino (lo que no se pudo verificar por una indisposición sobrevenida al maestro de capilla D. Joseph Cau) y se concluirá con los gozos del beato.
l
No vaig trobar en quina església s'executa aquest oratori el 21 de juny, però la interpretació correspon sens dubte a la que assenyala el baró el 22 de juny. El baró comet un error, no és Jaume Cau, sinó Josep Cau. Pel Diario sabem així el títol d'aquest oratori "nou" que el baró qualifica de "famós" (potser perquè s'havia de cantar el 10 de juny i no va poder ser). Ve-t'ho aquí, però, un compositor, Josep Cau, mestre de capella de Santa Maria del Mar, que destacava a l'època i del qual només conservem dos oratoris, un de 1791 i un altre de 1799 (que vaig citar a la primera entrada sobre Baguer en relació amb els clarinets).
l
I el mateix dia, a Sant Pere de les Puel·les, a les 18h (hora fixa!):
l
Cantará la misma capilla [de la catedral] un Drama sacro, propio de la exaltación del Beato.
l
Serà un altre cop el nostre? M'inclino a pensar que sí, perquè el d'Anton Casanyes, també dedicat al Beat, és interpretat el dia 20 per la capella del Palau, amb la retirada de la de la catedral. No hi hauria raó perquè la situació s'hagués invertit l'endemà. Però no hi ha res concloent en tot això. També podria ser el de Casanyes o un altre. Un avís del Diario del dia següent, 22 de juny, dóna més informació:
l
[A les 18h] un distinto oratorio, también propio, la misma capilla.
l
Així doncs, probablement el del 21 o el del 22 és el de Baguer, tenint en compte que es tracta de la música de la catedral i l'altre (diferent però també adequat al Beat) podria ser el de Casanyes o un altre.
l
Resumint: entre el 8 de juny i el 30 de juny de 1807, en tres setmanes, entre el baró de Maldà i el Diario es registren entre 7 i 9 interpretacions d'oratoris, una de les quals frustrada (el 10 de juny) i una altra frustrada més tard, el 25 de juliol. Algunes no coincideixen d'una font a l'altre i sembla existir la possiblitat d'haver-n'hi dues alhora o més d'una en dies successius, amb la qual cosa hi ha lloc per suposar que n'hi hagués hagut alguna més a part de les que ja sabem, ja que ni el Diario hi diu tot ni el baró podia estar a més d'un lloc alhora. L'esquema quedaria així, per ara:
l
8-VI: Pi, oratori "dedicada sa poesia al Beato", capella catedral.
10-VI: (frustrada) Pi, oratori de J. Cau, Mardoqueo premiado por el rey Asuero.
20-VI: St. Pere, oratori d'A. Casanyes, capella Palau.
21(20?)-VI: St. Pere, oratori "propio de la exaltación del Beato", capella catedral (confusió amb l'anterior?).
22 (21?)-VI: Sta. Maria del Mar, oratori de J. Cau, Mardoqueo premiado por el rey Asuero, capella de Sta. Maria i músics del Teatre.
29-VI: St. Felip Neri, oratori de C. Baguer, Job.
30-VI: Catedral, oratori de C. Baguer "adequat al Beato", capella catedral (tota).
25-VII: (frustrada) Pi, oratori d'A. Casanyes, "oratori nou del Beato", capella Palau?
l
El nostre oratori de Baguer podria coïncidir, com ja he dit, amb el del 8-VI o amb el del 30-VI, que podria ser el mateix. En cas de no coïncidir les interpretacions registrades pel baró i pel Diario els dies 20 a 22-VI voldria dir que hi va haver entre 3 i 4 execucions d'oratoris en només dos dies. Respecte a les obres conservades, les dues a la BC, una és la nostra de Baguer i l'altra podria correspondre a l'"oratori nou del Beato" de Casanyes, ja que el de Josep Cau es titula Mardoqueo. Això és només una atribució hipotètica, però pot ser útil.
l
Tot i l'excepcionalitat de la situació, marcada per unes festivitats singulars, aquest mapa - potser incomplet - de les "funcions" d'oratoris de l'estiu de 1807 és extremadament interessant perquè il·lumina un àmbit poc conegut de la vida musical catalana corresponent al boom industrial de 1770-1808 i en revela una insospitada riquesa: una riquesa mantinguda malgrat la dura crisi econòmica i la guerra permanent que caracteritzen aquests primers anys del segle XIX però que no resistirà el tornado de la Guerra de la Independència (1808-1814).
l
* Afegit el 4 de maig: la capella del Palau depenia dels ducs d'Alba durant els anys 1780 (v. Martín Moreno, Historia mús. esp. s.XVIII) i probablement va ser així fins a la mort el 1802 de la famosa duquessa d'Alba pintada per Goya. Després devia passar, com tot el patrimoni dels Alba, als Berwick i Liria, però per ara no en sé res més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada