XICRANDA DE MÈXIC
l
Una xicranda florida
enlluerna tot el món.
Flama fosca de la terra
que amb color de cel es fon.
l
Esclat de púrpura malva
sobre els primers aiguarells,
¿on són tes branques ardides,
oh dosser fet de pomells?
l
Una xicranda florida,
l'arbre mateix que era ahir
una urpa negrenca i sola
com un retret al destí.
l
Amor covada en l'escorça
que enlluernes d'un plegat–
oh seny obscur del poeta
pel déu, de sobte, inflamat!
l
Música es tornarà la saba
com d'un innombrable amor;
resseguí tot el fustatge
el do líquid i sonor.
l
Goig que en la rel arpegia
dins de la soca retruny;
hi concerta una esperança
la fullada, encara lluny.
l
I tots junts, en llur miracle
–so i color que hi equival–,
traspassen a un músic incendi
llur gran acord triomfal.
l
Josep Carner (1884-1970), Arbres, 1953.
l
dimecres, 5 de maig del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada