Margarit II

MELODIA
l

Al Carles

l
T'agrada el jazz ben lent quan estàs sol
i s'ablama dins teu aquest foc negre.
En el saxo comença la conversa:
amb lentitud de pluja ara descriu
com és un ocell mort en el camí
i com rellisquen pel plomatge gris
els xàfecs de tardor.
Tendresa per uns nens que ja han crescut,
per aquell gos de casa que es va perdre;
tendresa per uns pares que es fan vells
davant d'un horitzó de blat madur.
T'agrada el jazz ben lent quan estàs sol.
l
Joan Margarit (1938), 1980-1985 (A Els primers freds, Poesia 1975-1995)