Màrius Torres i la música dóna per una (i més d'una) entrada mono-gràfica. The same per Baudelaire. Avui penjo tanmateix els ben coneguts poemes sobre la música de l'un i de l'altre, estretament lligats i que no per coneguts deixen de ser fantàstics.
l
LA MUSIQUE
l
La musique souvent me prend comme une mer!
__________Vers ma pâle étoile,
Sous un plafond de brume ou dans un vaste éther,
__________Je mets à la voile;
l
La poitrine en avant et les poumons gonflés
__________Comme de la toile,
J'escalade le dos des flots amoncelés
__________Que la nuit me voile;
l
Je sens vibrer en moi toutes les passions
__________D'un vaisseau qui souffre;
Le bon vent, la tempête et ses convulsions
l
__________Sur l'immense gouffre
Me bercent. D'autres fois, calme plat, grand miroir
__________De mon désespoir!
l
Charles Baudelaire (1821-1867), Les Fleurs du Mal, 1857.
l
l
I en la bonica traducció de Xavier Benguerel (1985):
l
LA MÚSICA
l
La música a vegades m’ullprèn com la mar!
__________Vers ma pàl·lida estela,
sota un plafó de boira o dins l’espai isard,
__________navego a la vela;
l
el pit al bat de l’aire, amb els pulmons turgents
__________igual que una tela,
escalo els geps de l’ona acarenats pels vents
__________que la nit m’entela;
l
sento estremir-se en mi totes les passions
__________d’un veler en sofrença:
l’oreig, la tempestat amb ses convulsions
l
__________en la gorga immensa
em gronxen. A vegades, calma plana, espill ver
__________del meu deseper!
l
l
"EN EL SILENCI OBSCUR..."
l
La musique souvent me prend comme une mer!
Baudelaire
l
En el silenci obscur d'unes parpelles closes
que tanca l'Univers en el meu esperit,
la música s'enlaira. – Talment, en l'alta nit,
puja fins als estels el perfum de les roses.
l
– Ella, divina música!, en el meu cor petit
fa cabre l'infinit, trencades les rescloses,
i se m'emporta lluny dels Nombres i les Coses,
més enllà del desig, quasi fins a l'oblit.
l
Com les algues que avancen en el pit de les ones
entre el bleix de les aigües rítmiques i pregones,
jo vaig música endins, voluptuosament.
l
I mentre el món es perd, adormit en la platja,
jo somnio – perdut en l'estreta salvatge
dels llavis de l'escuma i dels braços del vent.
l
Màrius Torres (1910-1942), 18 de març de 1937.
3 comentaris:
En el metro de Madrid ponen fragmentos de libros para animar a la lectura. Me gustó mucho este poema que creo que encaja bien con tu selección.
Soneto
Mentre estic escoltant-la, cau la pluja./Penso en el gos que, solitari, anava/ rere el taüt de Mozart: puc seguir-lo/ alhora en els compassos del piano/ i en els camins que fa l'aigua en els vidres./ Misteriosament feliç, segueixo un gos/ fet de música i de pluja.
Está sacado del libro "Misteriosament feliç" de Joan Margarit. Hasta otra.
Fernando
Lluís! estava treballant i he trobat el poema de Baudelaire que has penjat. Jo que pensava: mira quina sort, després de dir-li que no podria aportar poesia. Pero ja l'has posat tu...suposo que m'ho hauré de currar una mica més...:P
Salut!
jeje, a veure si descobreixes algun poema en alemany. Sent els alemanys tan musicals com són segur que n'hi ha algun.
Publica un comentari a l'entrada