Seguiu l'actualitat de la recerca a MÚSICA EN ESPAÑA EN LA EDAD MODERNA

dimarts, 13 d’abril de 2010

Nerval

FANTAISIE
l
Il est un air pour qui je donnerais
Tout Rossini, tout Mozart, tout Weber;
Un air très vieux, languissant et funèbre,
Qui pour moi seul a des charmes secrets.
l
Or, chaque fois que je viens à l’entendre,
De deux cents ans mon âme rajeunit:
C’est sous Louis-Treize... — et je crois voir s’étendre
Un coteau vert que le couchant jaunit;
l
Puis un château de brique à coins de pierre,
Aux vitraux teints de rougeâtres couleurs,
Ceint de grands parcs, avec une rivière
Baignant ses pieds, qui coule entre les fleurs.
l
Puis une dame à sa haute fenêtre,
Blonde, aux yeux noirs, en ses habits anciens…
Que, dans une autre existence, peut-être,
J’ai déjà vue — et dont je me souviens !
l
Gérard de Nerval (1808-1855), Odelettes, 1834.
l
l
FANTASIA
l
Hi ha una cançó per la qual donaria
tot Rossini, tot Mozart i tot Weber;
un aire vell, llangorós i fúnebre,
que té per a mi un secret sortilegi.


Així l'ànima, sempre que la sento,
se'm fa dolçament dos-cents anys més jove:
és temps de Lluís Tretze...— i em sembla veure
l'estesa d'un pujol verd que el sol dora;
l
i un casal de maons i marcs de pedra,
vitralls tenyits de color carmesina,
envoltat de vastos parcs; i un curs d'aigua
als seus peus que entre flors flueix, camina.
l
I una dama a la seva alta finestra,
rossa, d'ulls negres, vestida a l'antiga...
Que potser, en una altra existència,
ja vaig veure — i que de sobte recordo!
l
La traducció és meva. He fet el que he pogut. És un poema d'un dels grans romàntics francesos, autor d'una recordada traducció del primer Faust de Goethe al francès i d'obres com la deliciosa novel·leta Sylvie, l'atmosfera de la qual roman estretament lligada a la d'aquesta Fantasia.
l
Us deixo amb una antiga tonada francesa, potser semblant a la que evoca Nerval. La versió és del Poème Harmonique, dirigit per Vincent Dumestre.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...