Música i poesia, unides íntimament en l'origen: el poeta modern es pot considerar encara un Orfeu, un poeta-músic. Els poetes sempre han "cantat". Per a Vinyoli, el cant és un do amb el qual "tot es fa símbol transparent". Per a Xirau, en canvi, el cant ja és present en les coses, però és el poeta qui el sent i l'ordena: "melodies hi són[,] precisen ritmes".
l
ORFEU
l
Si de mi baxa lira
tanto pudiera el son...
l
Sempre de nit, confusament,
cremen els mots, neixen imatges;
maduren cels, aurores, platges,
tot es fa símbol transparent.
Dominaré somnis de vent,
pors de la nit, ones de febre,
amb aquest do: càntic vivent?
Dret en el cor de la tenebra,
sóc esperança, moviment
cap a la llum, veu que celebra.
l
Joan Vinyoli (1914-1984), El callat, 1955.
l
l
LA MÚSICA DAVALLA...
l
La música davalla dels arbres
com la fruita que brilla en el pou negre
pomera pura de la nit!
l
Ramon Xirau (1924), L'espill soterrat, 1955.
l
l
Tot és de pedra, però si
canta una veu acompanyant-se
d'ella mateixa en esperança,
fa planer el tortuós camí.
l
És a perdre'm que vaig sortir
de la cova sense mirada.
Ara sóc temple de rosada
i Orió ja fa part de mi.
l
Per l'espai abrilat i clar
sóc una alosa que al sol mira.
M'he tornat una esvelta lira
per ser polsada i per vibrar.
l
Joan Vinyoli, Cants d'Abelone, 1979.
l
l
TEMPLE I
l
Les pluges no han minvat. Un crit molt lleu
de sol canta dibuixa poca llum,
les rels mullades l'or mullat de la pedra
el camí de les pedres humitat el cant el cant
perdut. Un raig de llum - verda la fosca verd
el camí de les plomes el camí de les fonts.
Molt poca llum silenci en els espais
verds negres de la fosca.
l
El mur és un indici, el blanc és una roca
elemental porosa, Biblos i velles Veres Creus
On és la llei?
____________L'espai és molt tranquil
i molta angoixa cau en les cambres molt verdes
en el verd de les ombres, en el verd de la fosca.
l
Sentim el cant? És molt llunyà i molt pur.
No sents el cant? És molt proper i molt pur.
On és el Temple? Si mires bé les ombres
tot és cant
i neix la llum i neix la llum i canta clar l'ocell.
l
El temple, en la claror vermella de la fosca.
l
Ramon Xirau, Graons, 1979.
l
l
MELODIES HI SÓN (fragment)
l
Melodies hi són precisen ritmes
música en els arbres, les rels, els cants.
Tardor. El vent no esborra el cant.
Melodies hi són.
l
Ramon Xirau, Poesia completa, "Nous poemes", 1992-1994.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada