M'han borrat l'entrada de fa uns dies titulada "De Santiago a Santiago: un text, dos compositors" per un tema de drets. És el risc que corro posant-vos els fragments de música. M'amenacen amb tancar el bloc si hi descobreixen altres casos com aquest.
l
D'això ja fa cinc dies i, tot i que vaig prendre la precaució de borrar bona part dels últims enllaços musicals, no he tingut cap altre problema. Vaig fer tanmateix una còpia precipitada de la majoria d'entrades. Em fa molta ràbia haver perdut el text que em van borrar.
l
Em sap greu haver d'afrontar la "llei" per donar-vos accés als fragments musicals, però ho faig amb el convenciment que la llei no està feta per al meu cas i que, per tant, està mal feta. De forma majoritària, la música que penjo al bloc s'emmarca en una voluntat didàctica, de divulgació d'un repertori massa poc conegut. L'objectiu, doncs, no és en cap cas el de penjar discs al bloc per una descàrrega gratuïta. Els fragments que us ofereixo rarament superen el 10% del material d'un disc i sovint són només una part d'una obra més gran.
l
Els discs utilitzats al bloc, ironies de la vida, són tots originals. I fins i tot, en alguns casos, pel visitant interessat, l'obtenció del disc sencer només és possible comprant-lo per les vies legals. Es tracta de discs poc habituals que poden no existir en els circuits de descàrregues de la xarxa.
l
He tornat a posar alguns enllaços desapareguts, especialment els que formen part de les entrades principals del cicle.
4 comentaris:
es que con los derechos de autor se pasan, deberiamos pasarnos todos a las licencias creative commons!
además, la mayoría de cosas que pones son de compositores/escritores/artistas muertos hace por lo menons un siglo
en teoria no deberían ponerte tantas pegas, pero con tal de sacar pasta de donde sea....
un besitazín
què fort! Doncs ara m'ha vingut al cap que algun cop ho haviem parlat, de fins quin punt era legal lo de les partitures i tal. Recordo que vaig estar-ho pensant i tot, i li vaig demanar al meu germà. Em va semblar que no tenia sentit pensar-ho perque no suposava cap amenaça per a ningú el que es penjés res aquí però ja està vist que som uns pirates.
Llàstima que hagis perdut el text:(. Et regalarem un parche per l'ull per no decebre als que et voldrien tancar el blog...
Bé, ens veiem aviat, si no et tanquen a la garjola.
La llei la fan els homes, però no per a tots els homes.
Si vols, et faig un dibuixet de pirata perquè te'l posis a la imatge, a l'estil del meu però amb un pegat a l'ull.
Salutacions!
Caram noi! Com tu mateix dius, trobo al•lucinant que et posin pegues a l'hora de difondre la música clàssica. I crec que és prou clar que una de les finalitats del teu bloc és didàctica. T’haurien d’estar agraïts que la donis a conèixer. Sembla com si fossin una mica obtusos i es llencessin pedres damunt del propi terrat... D’altra banda, jo ja fa temps que vaig decidir no escriure directament al blogger, primer ho faig en word, m’ho guardo i després hi copio el text. Tampoc me n’acabo de fiar...
Publica un comentari a l'entrada