l
Una finestra oberta sobre l'últim assaig, durant la primera lectura del segon número del Guzmán, amb les conseqüents desafinades i una certa manca de coordinació... Però també la prova que els assajos serveixen per alguna cosa!
l
Gràcies a tots per l'altre dia i fins el 29!
Un amor perdurable a fuerza de no serlo
Fa 2 hores
2 comentaris:
pues no suena nada mal ;)
Al final teniu director (he, he, he).
No vaig poder pas reflexionar sobre l'harmonia curiosa del fragment que vas posar al post passat. Em vaig adonar que començo a perdre en quant a coneixements d'harmonia, però sempre els podré recuperar re-estudiant-me els apunts que tinc. :)
Salutacions!
Publica un comentari a l'entrada