Seguiu l'actualitat de la recerca a MÚSICA EN ESPAÑA EN LA EDAD MODERNA

diumenge, 18 de juliol de 2010

Brunetti avui

La idea d'aquesta entrada em va venir fa uns mesos, quan el Fernando Delgado va dedicar una entrada del seu bloc al concert amb música de Brunetti del passat 17 d'abril i a la reflexió sobre la futur de la Brunettofília i de la Brunettologia, amb perdó per aquests neologismes vulgars. Calia una tarda en què estigués suficientment cansat per no dedicar-me a coses més urgents i suficientment despert per no escriure bestieses. Avui podria ser el dia.
l
Per un estat de la qüestió molt succint de la recerca sobre Brunetti us dirigeixo a l'article de la Wikipèdia. Per un quadre una mica més complet, aquest petit llistat:
l
- Fétis (1837 i 1875) i Picquot (1851): dediquen per primera vegada més de dues o tres línies al compositor. Informacions encertades i alguns elogis, però també fabulacions que van conformar la imatge globalment negativa de Brunetti que ha perdurat fins a l'actualitat (és a dir, imitació servil i intrigues contra Boccherini).
l
- José Subirá (entre 1927 i 1965): algunes dades corregides (especialment dates de mort i de naixement), judicis positius sobre algunes obres. Noves dades sobre la vida musical madrilenya de la segona meitat del segle XVIII.
l
- Newell Jenkins i Alice Belgray (entre 1950 i 1979): Jenkins, musicòleg i director d'orquestra, estudia, edita i enregistra la música simfònica de Brunetti. Belgray dedica la primera tesi al compositor (1970), dirigida per Jenkins. Correcció de llacunes biogràfiques (primeres recerques al Palau Reial de Madrid, on es conserva bona part de la documentació referent a Brunetti), nous articles al Grove i a la MGG, esforç per revaloritzar una figura musical en la qual Jenkins creia sincerament.
l
- Continuïtat de l'interès per la música simfònica als EUA (anys 1980): Gràcies a la curiositat despertada pels enregistraments de Jenkins, Sion M. Honea (1980) i René Mario Ramos (1993) dediquen treballs a l'obra simfònica de Brunetti. D'altres autors la tenen en compte.
l
- Alemanya (anys 1990): breus articles biogràfics d'Olaf Krone (revista Concerto) i aparició de l'enregistrament fonamental de tres simfonies pel Concerto Köln (1994), el primer en suport CD.
l
- Espanya (1988-2010): primer, treballs sobre el context que permeten un millor coneixement de l'entorn musical de Brunetti (Siemens Hernández, Cascudo, Carreras, Judith Ortega). El 2002 defensa de la tesi de Germán Labrador sobre Brunetti, amb estudi de context, biografia, catàleg temàtic i cronològic i breu anàlisi d'àmplies mostres de la producció del compositor, publicada parcialment el 2005 (Gaetano Brunetti: Catálogo crítico, temático y cronológico, AEDOM). D'aquesta summa partiran totes les recerques posteriors. Posteriorment Labrador ha tingut ocasió d'ampliar alguns aspectes de la seva recerca (Boccherini studies, Ad Parnassum, Revista de Musicología).
l
Al final d'aquest camí la situació és la següent:
l
- La biografia: ha agafat molta forma, tot i que encara hi ha lloc per a l'aparició de noves dades i de documents importants en tres direccions: la dels documents eclesiàstics i notarials (batejos, testaments, inventaris, traspassos de poders, etc.), la dels arxius nobiliaris (relació amb d'altres cases de la noblesa, com ha demostrat el recent treball de Fernández-Cortés sobre els Benavente-Osuna) i la dels textos "literaris" (diaris, cartes, memòries, com demostra l'aparició recent dels llibres de Yim i Warwick sobre Viotti).
l
- El catàleg: els treballs successius de Belgray i Labrador han permès fer un salt de gegant en aquest sentit. Avui ho sabem pràcticament tot en aquest domini, malgrat que l'aparició de fonts importants i de noves obres entre la publicació del llibre de Labrador i el present obre la porta a la perspectiva de descobrir més obres i més fonts en un futur pròxim. En aquest període han aparegut dos concerts per a violoncel complets al Real Conservatorio Superior de Música de Madrid (tot i que encara cal confirmar que no siguin obres del fill de Gaetano, Francisco; dades de José Carlos Gosálvez), una missa en dues còpies a Mèxic (d'autoria probable; dades de Javier Marín), traces segures de noves fonts per a la música de cambra (jo mateix he localitzat nous exemplars i edicions desconegudes fins avui de trios i duos de corda).
l
- L'anàlisi: exceptuant el repertori simfònic, àmpliament tractat (Jenkins, Honea, Ramos, Cascudo), i el breu article de Klaus Fischer sobre els primers quartets ("Die Streichquartette Gaetano Brunettis", 1981), no hi ha res publicat sobre la resta de la producció de Brunetti (més de 300 obres). És el camp més verge de la recerca sobre Brunetti.
l
- L'edició i els enregistraments: l'absència d'edicions i d'enregistra-ments ha estat i és el principal obstacle per a la difusió i el reconeixement de la música de Brunetti. Només 17 de les seves 346 obres catalogades han estat publicades des de 1960 (una sonata, un duo, tres quintets i dotze simfonies), de les quals 13 són pràcticament introbables (totes les simfonies i el duo). La llista d'enregistraments, parada des de fa vuit anys, ofereix un panorama tan o més desolador que la de les edicions: només 18 obres s'han gravat (una sonata, quatre quartets, set quintets i sis simfonies) i la major part dels enregistraments són avui d'accés difícil o molt difícil (tots els LP simfònics de Jenkins dels anys 1950, la sonata, les simfonies de Capriccio i els quintets amb fagot de Tactus). Avui en dia un 1% de la música de Brunetti és accessible per als músics potencialment interessats per la seva obra i com a màxim un 4% per als melòmans que vulguin escoltar-la.
l
Els reptes, doncs, són els següents:
l
- En el camp de la recerca: continuïtat de la (sempre fràgil) investigació sobre la vida i l'obra de Brunetti, en un marc de col·laboració i d'alta exigència científica que pugui aspirar a una projecció internacional (traduccions, congressos). Cal donar prioritat a l'estudi i l'anàlisi de la música de cambra, la part del catàleg de Brunetti més desconeguda i subestimada fins avui.
l
- En el camp de la difusió:
l
* A la xarxa: ampliació de la presència de Brunetti a la xarxa, iniciada modestament per aquest blog i pels articles a la wikipèdia (en català, castellà, francès i aviat en portuguès). Des del meu punt de vista s'ha de desenvolupar en tres direccions estretament lligades entre elles: difusió de partitures online (lligat al següent punt), difusió de continguts sobre Brunetti, introducció de Brunetti en pàgines dedicades a temes relacionats (història, història de la música, història de l'art, literatura, biografies, música clàssica, crítica musical, etc.). Un mitjà ideal per a assolir part d'aquests objectius seria la creació d'una pàgina web dedicada a Brunetti, iniciativa que hauria de comptar amb suport institucional i que, segons com es plantegi, podria ser pionera a Espanya. Germán Labrador, que s'ocupa actualment del projecte de catàleg online de l'obra de Boccherini (el "G2"), també creu en aquesta idea.
l
* Edicions: promoció d'edicions en dues direccions, edició científica o pràctica en paper i edició online. Pel que fa a la primera és possible que hi hagi ben aviat algunes novetats. Si es publiquen edicions científiques de determinades obres, l'aparició d'edicions pràctiques (i econòmicament accessibles) pels músics serà només qüestió de temps. L'edició per internet pot agafar la forma d'edicions més o menys crítiques online (com els projectes d'Ars Hispana o d'Ibermusica) però també la més fàcil d'escanejos de fonts antigues en projectes com el d'ISMLP. En aquest últim participen biblioteques com la Reial de Dinamarca, que han trobat en ISMLP un excel·lent i generós mitjà de difusió del seu fons antic. Seria una llàstima que, fidel a la més pura tradició espanyola, l'hermètic Archivo General de Palacio tardés vint anys en afegir-se al projecte.
l
* Concerts i enregistraments: s'ha de promocionar el nom de Brunetti entre els músics, a través del treball individual, però també de revistes, ràdios, xarxes socials, etc. La meva experiència personal a París em demostra que sempre que he presentat música de Brunetti als professors universitaris o de conservatori i als companys de conservatori la reacció ha estat de sorpresa i d'entusiasme. M'han ofert la possibilitat de tocar-la, m'han demanat partitures i s'han mostrat disposats a organitzar algun concert amb música seva. Cal fer el mateix a Espanya i a d'altres llocs.
l

Per què tot això sigui possible cal que es doni un procés bàsic, el de la naturalització "geogràfica" de Brunetti. Com ja es va fer amb Don Luis Boccherini, perquè Brunetti qualli cal que algú parli de Cayetano Brunetti. Els prejudicis nacionalistes encara vigents i la situació de la musicologia a Espanya (centrada essencialment en la cosa local) demanen aquest tipus de procés. De fet amb Brunetti, a Madrid des dels 16 anys fins a la seva mort, aquest procès és, si d'això es tracta, més "legítim" que el de Boccherini i tant com el d'altres músics famosos com Lully a França o Haendel a Anglaterra.
l
Brunetti és avui una oportunitat i cal viure-la així. Oportunitat per a la musicologia espanyola d'assolir una projecció internacional, d'in-novar a la xarxa o sobre paper; oportunitat per als músics espanyols de confiar en un patrimoni musical propi abordat sense prejudicis; oportunitat per als estrangers de beure d'un repertori original i d'explorar les característiques musicals pròpies de Brunetti (que hi són i s'han d'entendre, trobar i oferir al públic); oportunitat per al públic melòman de redescobrir una època oblidada però brillant de la història musical espanyola i gaudir de la singularitat de la música de Brunetti; oportunitat per al món de la cultura de renovar la seva mirada sobre la Il·lustració espanyola.
l
Fins aquí, avui.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...