La Música en las casas de Osuna y Benavente (1733-1882), un estudio sobre el mecenazgo musical de la alta nobleza española de Juan Pablo Fernández-Cortés (Madrid, SEdM, 2007) aporta noves dades sobre la vida de Gaetano Brunetti a Madrid.
l
Als seus càrrecs a la cort (ennumerats a l'article de la wiki) i a la seva relació els XII i XIII ducs d'Alba (de 1767 fins almenys 1793) s'han de sumar els contactes següents amb les cases d'Osuna i Benavente (unides entre 1787 i 1807).
l
Entre l'abril de 1776 i el 10 de febrer 1780 va ser professor de violí del marquès de Peñafiel (1755-1807), futur duc d'Osuna. El contracte es va acabar degut probablement als nombrosos desplaçaments que exigia la carrera militar del marquès. Explicaria això la gran producció de sonates per a violí i baix del compositor entre 1776 i 1780? La biblioteca musical de la comtessa-duquessa de Benavente conservava 10 duos per a dos violins i 22 sonates que bé podrien haver servit per a les classses de violí del marquès.
l
La relació però continuà després de l'estada dels Benavente-Osuna a Menorca i a Barcelona (1782-1783) amb l'encàrrec de sis sextets amb oboè que Brunetti rebé de la comtessa-duquessa cap al 1785. Cal relacionar aquestes obres amb la presència a l'orquestra dels comtes-ducs de l'oboista Gaspar Barli entre 1781-1792. Veritable virtuós de l'instrument, Barli cobrava un sou tres vegades superior al de la resta de músics, un sou que només superà el de Boccherini com a director de l'orquestra (1786-1787). Si aquests sextets fossin els mateixos que els que figuraven a l'inventari de la biblioteca musical de la comtessa-duquessa com a "Seis sextetos hechos expresamente para el Excelentísimo Señor Duque de Osuna" caldria però datar-los a partir de 1787 (moment en què el marquès de Peñafiel va heretar el títol de duc d'Osuna). Brunetti tornaria a escriure uns sextets per a Barli els anys 1796-1797 (dels quals toquem el primer) en el marc de la Real Cámara de Carles IV.
l
El següent testimoni de la relació de Brunetti amb aquesta casa data del 20 de setembre de 1788. Es tracta d'una carta de la pròpia comtessa-duquessa a Brunetti demanant-li que atribueixi a Pedro Garisuain, fagot de la seva orquestra, una plaça vacant a "la orquesta de parejas" (el conjunt de vent que acompanyava l'espectacle eqüestre que s'organitzava anualment a Aranjuez). Com a músic preferit del Príncep d'Astúries, Brunetti n'era el coordinador i l'autor de la música els anys 1778, 1779, 1783, 1785, 1787 i el mateix 1788. La dama es dirigeix a Brunetti mencionant que "nadie como Vuestra Merced conoce [el] desempeño [de Garisuain]" i es despedeix con "el mayor afecto", la qual cosa, més enllà dels convencionalismes, sembla indicar una certa proximitat entre el músic i la comtessa-duquessa.
l
Un any després, el 26 de setembre de 1789, en el moment del coronament de Carles IV i Maria Lluïsa de Parma, és molt probable que Brunetti escrigués les danses a dues orquestres que es van tocar al palau madrileny dels Benavente amb 40 músics contractats per a l'ocasió, ja que la biblioteca de la casa conservava uns "Minuetes y contradanzas a dos orquestas de Brunetti".
l
L'última menció de Brunetti en la vida musical dels comtes-ducs fa referència a la interpretació d'una missa del compositor a les festivitats religioses de la Real Capilla de San Cayetano els anys 1798 i 1800 (la última després de la mort de Brunetti). És probable que es tracti novament d'un encàrrec, ja que l'únic exemplar conegut d'aquesta obra actualment perduda figurava a l'inventari dels Benavente-Osuna el 1824.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada