Seguiu l'actualitat de la recerca a MÚSICA EN ESPAÑA EN LA EDAD MODERNA

diumenge, 6 d’abril de 2008

Charles Brooking, the best "painter of sea pieces"

Charles Brooking (1723-1759), Navilis amb brisa lleugera, c.1755.
l
Ve-t'ho aquí un quadre de l’anglès Charles Brooking (1723-1759), el millor “painter of sea pieces” de mitjan segle XVIII.
l
L’obra mostra un “74” amb un cúter a popa per la dreta i un altre “74” i un sloop amb aparell de quetx o una canonera per l’esquerra. “74” és el nom que rep el navili de dos ponts amb 74 canons, que era el tipus de vaixell més abundant entre els anomenats navilis de línia (perquè combatien formant una línia). Els navilis de línia es dividien en 4 classes segons el nombre de canons que muntaven. Els de primera classe estaven entre els 100 i els 120 canons (l’espanyol Santíssima Trinidad, el vaixell més gran del món, construït el 1769, en portava 140), els de segona en portaven, generalment, 90 o 98, els de tercera, 64, 74 o 80 i els de quarta 50. El 1800, l’armada anglesa comptava amb 11 navilis de primera classe, 21 de segona, 148 de tercera (la major part dels quals eren “74”) i 20 de quarta, si bé aquests últims (els de quarta) rarament participaven a les grans batalles.
l
El “74” que es troba a la dreta de la tela és, molt probablement, un dels de la “Dublin class”, construïts a partir de 1755, per la qual cosa podem datar aquesta obra entre 1755 i 1759, any de la mort del pintor. El dissenyador dels “74” de la Dublin class, Thomas Slade, és el mateix que poc després projectaria el Victory (1759-65), nau insígnia de Nelson a Trafalgar (1805) i que actualment es pot visitar a Portsmouth, després d'haver patit una llarga restauració.
l
l
La posició i la distribució de les veles indica que les embarcacions naveguen amb una brisa lleugera. Aquest fet demostra fins a quin punt l’autor es preocupa per donar una imatge fidel a la realitat de l’escena que vol representar. Cal tenir en compte que, sovint, el client era un particular o una institució relacionats amb l’armada i podia ser molt crític amb els detalls referents a la navegació.
l
És interessant veure com Brooking abandona les llums contrastades, els mars barrocs i les composicions desordenades de la pintura holandesa del segle anterior per buscar la simetria i la serenitat, l’equilibri entre la massa del mar i la del cel, una llum subtil de capvespre, un mar més realista i un gust refinat pels detalls que donen lloc a una composició clara i elegant, d’acord amb les noves corrents il·lustrades que omplen Europa i amb la tendència a la recuperació pura de l’antiguitat clàssica que les acompanya. Cal recordar que l’inici de les excavacions a Pompeia data de 1748, patriocinades pel futur Carles III d'Espanya durant el seu regnat napolità (1735-1759) [cf.Els reis, 20-III-08].
l
Bona nit!

1 comentari:

Tramuntana ha dit...

Sí, millor que no ho llegeixin els professors d'harmonia...

Com va tot? Ens veiem el 20, no?

Petons!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...