Un nou grup, l'Ensemble Carmen Veneris, ha inclòs un quartet de Brunetti en els seus programes habituals. Es tracta de l'op. 2 nº1 en sol menor (1774), un dels que ja va gravar el quartet Schuppanzigh en una versió excel·lent (CPO, 2001). Aquesta tria prova, un cop més, la importància fonamental dels enregistraments en el procès de reconeixement de compositors oblidats, molt per sobre de la de tots els estudis musicològics del món. I aquesta constatació és tan vàlida en relació amb el públic com de cara als propis músics, que sovint estan al dia de l'actualitat musical i discogràfica però no tant de la musicològica. Penso en casos en què el procés està més avançat, com els de Vanhal, Kraus o Saint-George.
l
Carmen Veneris té bons elements i potencial per madurar i fer-se un lloc en el reduït panorama de la música de la segona meitat del XVIII amb instruments originals a Espanya.
l
També el Quartet Albada té des de fa anys un projecte de programa amb sextets de Boccherini i Brunetti però que fins ara no sembla haver fructificat.
1 comentari:
Estimados amigos. Muchas gracias por hacer referencia de nuestro grupo en vuestra reseña. Por fin hemos podido realizar una actuación con este cuarteto tan fantástico. Os dejo un enlace de Youtube para que podáis disfrutarlo: http://www.youtube.com/watch?v=-iHPx666K0E
Publica un comentari a l'entrada