Seguiu l'actualitat de la recerca a MÚSICA EN ESPAÑA EN LA EDAD MODERNA

diumenge, 20 de juny de 2010

El trio ibèric (1695-1808)

Actualitzat el 14 de juliol del 2010.
l
Tal i com vaig fer fa temps amb el quartet i amb la simfonia, avui proposo un "catàleg" dels trios de corda escrits per espanyols o per estrangers actius a Espanya entre les acaballes del segle XVII i la crisi de 1808. És probablement bastant complet (sobretot per la segona meitat del XVIII) però no exhaustiu. Miraré d'anar-lo actualitzant.
l
Quan les obres es conserven indicaré el lloc de conservació i les possibles edicions modernes; quan no ho indicaré amb una P de perdut.
l
Francisco José de Castro (actiu 1695-1708). 10 sonates en trio (2 vls., b.c.). Trattenimenti armonici da Camera a trè, due violini, violoncello, ò cembalo (Bolonya, 1695). És un cas especial, ja que Castro va viure a Itàlia. Hi ha edició moderna dels nº3 i 8 (Amadeus) i edició en facsímil introbable (també hi ha CD).
l
José de Vaquedano (ca. 1642-1711). 1 "sonata a tres" (ca. 1700). Conservada a la catedral de Santiago de Compostela.
l
Francisco Montali. 15 trios (2 vls., b.c.) (P). 12 pel duc de Huéscar, fill del XII duc d'Alba (1751) i 3 més a la biblioteca dels comtes-ducs de Benavente-Osuna (inventari de 1824).
l
José Herrando (1720/1721-1763). 24 trios (2 vls., b.c.) (P). 12 pel duc de Huéscar (1751), almenys 10 més (sens dubte 12) a l'arxiu musical de la casa d'Alba. També té diversos minuets per dos violins i baix (Londres, 1760).
l
Joan Baptista (1720-?) i Josep Pla (1728-1762). uns 24 trios conservats (2 obs./2 fls./2 vls., b.c.). No tinc les dades exactes de la quantitat de trios dels Pla. Hi ha diverses edicions d'època (París i Londres, ca. 1754-1769, veure RISM) i alguna de moderna (Tritó, SEdeM).
l
Luis Misón (1727-1767). 12 trios (fl., vla. (da gamba?), b.c.) (P). No és segur que siguin trios (podrien ser duos per flauta i viola da gamba), però Subirá ho va considerar així en consultar el 1927 la partitura avui desapareguda (anys 1750-1760).
l
Francesco Corselli (1705-1778). 18 trios (probablement 2 vls., b.c.) (P). L'existència d'aquest grup important d'obres de cambra consta a l'inventari de la biblioteca del XII duc d'Alba de 1777. Datarien probablement de les décades de 1740 a 1760.
l
Manuel Mencía (1731-1805). 60 trios (P). El mateix que pels de Corselli. Es devien escriure durant la presència del compositor a Madrid, a partir de 1758.
l
José Gil de Palomar (?-1796). 9 divertimentos (2 vls., b.c.). Obres majoritàriament d'un sol moviment. El novè, potser el més ambiciós, està inacabat. Escrits a Huesca el 1769. Gil de Palomar va ser mestre de capella al Pilar de Saragossa a partir de 1781. Edició moderna (IFC).
l
Gaetano Brunetti (1744-1798). 24 (2 vls., vlc.) + 23 (vl., vla., vlc./b.c.) trios conservats, 13 perduts segur i potser 12 més. Serie I (2 vls., editada i dedicada a l'Infante Don Luis, 1769, Biblioteca del Conservatorio Paganini, Gènova), Serie II-IV (vla., "divertimenti", duc d'Alba, 1772-1774, Berlin, Staatsbibliothek), Serie V (2 vls., editada i dedicada al Príncep d'Astúries, ca. 1775, Londres, British Library, entre d'altres), Serie VI (2 vls., Príncep d'Astúries, ca. 1784, Madrid, Archivo General de Palacio), Serie VII (vla., París, 1784, Bibliothèque Nationale), Serie VIII (2 vls., Carles IV, 1794-1795, Madrid, AGP). Cap edició moderna.
l
Luigi Boccherini (1743-1805). 18 (2 vls. vlc.) + 12 (vl., vla., vlc.) trios escrits a Espanya i tots editats abans o poc després de 1800. Op. 6 (2 vls., 1769, dedicats al Príncep d'Astúries, RISM), op. 14 (vla., 1772), op. 34 (2 vls., 1781), op. 47 (vla., 1792), op. 54 (2 vls., 1796). Diverses edicions modernes dels op. 34 (Universal, Schott), almenys una dels op. 14 (Zanibon). Els op. 47 probablement estan publicats, però els op. 6 i els op. 54 que jo sàpiga no.
l
Juan Oliver y Astorga (1733/1734-1830). 20 conservats, dels quals 6 "d'arietas" en un sol moviment, i potser una desena de perduts. 6 de l'op. 3 (2 fls./2 vls., 1769, editat i reeditat a Londres, RISM; hi ha còpies manuscrites d'època), hi ha 2 trios (2 vls., vlc.) a la catedral d'Ávila i 6 (2 vls., vlc.) a la Library of Congress (Washington), amb els 6 "d'arietas". L'inventari d'Alba de 1777 en registrava 22, o sigui que n'hi hauria de perduts (probablement entre 11 i 13, tenint en compte l'inventari i la numeració dels trios de Washington i d'Ávila). Hi ha edició moderna dels trios de Washington (SEdeM).
l
Christian (Antonio o Carlos Cristiani de Scio?). 6 trios (probablement a 2 vls.) (P). Publicats a París per Hugard de Saint-Cyr el 1770. Christian hi apareix com a "primer violí del rei d'Espanya", però a l'època no hi ha cap violinista d'aquest nom al servei de Carles III, només els mestres i violins de dansa Cristiani de Scio.
l
Manuel Canales (1747-1786). 6 trios i 6 trios "d'ariettas" (arranjaments de peces vocals) (P). Mencionats a l'inventari d'Alba de 1777 i avui perduts. S'haurien escrit entre mitjan anys 1760 i 1776.
l
Pere Santamant (1752-?). 6 divertimentos (vla., com les series II-IV de Brunetti?) (P). Escrits pel duc d'Alba entre 1771 i 1776, consten a l'inventari de 1777.
l
Manuel Cavazza (?-1790). 6 trios (P). Publicats a Madrid el 1772 i anunciats a la Gazeta de Madrid.
l
Salvador Reixach (1725-1780). 2 trios (2 vls., vlc.), conservats al Santuari d'Aránzazu. Podrien datar dels anys 1760. Edició moderna (SEdeM).
l
Francisco Javier Moreno (1748-1836). 6 trios (?) (P). Escrits per l'infant Gabriel i inventoriats a la mort de l'infant el 1788. S'haurien escrit entorn de 1780, quan Moreno freqüentava la Cambra de l'infant.
l
José Castel (1737?-1807). 6 trios (2 vls., vlc.). Publicats a París, ca. 1785 (Paris, Bibliothèque Nationale). Hi ha una edició parcial del primer a l'article "La música instrumental de José Castel" de Juan Pablo Fernández-Cortés.
l
Ramón Rodríguez Monroy (actiu anys 1780). 1 trio amb contrabaix (P). El va escriure per les oposicions de contrabaix a la Real Capilla el 1788 (gràcies a la Judith Ortega per la data) i es conservava a la biblioteca dels comtes-ducs de Benavente-Osuna (inventari de 1824).
l
Miguel Hesser (actiu 1788-1789). 1 trio (vl., fl., vlc.) (P). Es va oferir en concert el 28 de febrer de 1788, segons el Diario de Madrid.
l
Anónim. 6 trios (2 vls., vlc.). Venta per subscripció anunciada al Diario de Madrid el 20 de maig de 1790.
l
Joseph Cañada (actiu a Salamanca i Madrid, anys 1780-1790). 6 trios (2 vls., vla.) (P). Es van escriure per una formació singular, 2 violins i viola, com alguns trios de Cambini publicats a París. La impressió d'aquestes obres per subscripció es va anunciar el 6 de maig de 1793 al Diario de Madrid.
l
João Pedro de Almeida (1744-ca. 1817). 6? trios (P). Mencionats per Boccherini en una carta a Pleyel, el juliol de 1797.
l
Juan Balado (actiu anys 1790-1800). 1 trio (2 vls., vlc.). Escrit probablement per a la Real Cámara de Carles IV i conservat a Madrid, AGP.
l
[Juan Crisóstomo Arriaga (1806-1826). 1 trio (3 vls.) "Nada y mucho", 1817. Conservat a la Biblioteca Municipal de Bilbao.]
l
A més hi ha diversos reculls de minuets per dos violins i baix, no sempre d'autor conegut. A Portugal hi ha els 46 de minuets de Pedro António Avondano (1714-1782), publicats a Londres al voltant de 1770. També hi ha 2 trios per dos violins i violoncel de João Cordeiro da Silva (1735-1808) conservats a la Biblioteca Municipal d'Elvas, els únics de compositor portugués que he pogut localitzar fins ara.
l
També hi ha trios per a altres formacions: amb guitarra (Isidro Laporta, Antonio Ximénez), amb salteri (Vicente Adán), amb piano (María de los Mártires García Quintano, perdut).
l
En total, i comptant a la baixa, hi hauria:
l
358 trios escrits per espanyols o per estrangers actius a Espanya entre 1695-1808. 347, tots menys els de Castro (escrits a Itàlia) i el de Vaquedano, entre 1750 i 1808. [Amb els trios per a altres formacions (guitarra, salteri, piano), sense comptar els minuets en trio, el total s'acostaria als 380.]
l
144 es conserven, dels quals 56 accessibles en edició moderna.
l
214 s'haurien perdut.
l
Comptant a l'alça, els trios perduts es podrien elevar als 250 i el total a 400.
l
25 noms de compositors, amb una mitjana de 14,3 obres per autor (sense comptar les obres d'autor anònim i comptant els germans Pla com un de sol) i els casos extrems de Brunetti i Mencía (60 trios) i Vaquedano, Balado, Hesser i Monroy (1 trio).
l
La quantitat d'obres perdudes que només coneixem pels rars inventaris d'època o per anuncis de premsa indiquen l'enormitat de les fonts perdudes i suggereixen l'existència de tot un repertori a l'ombra (no registrat per escrit) que també s'hauria perdut.
l
Les xifres parlen soles. Les 347 obres conegudes, xifra molt respec-table, assenyalen la importància de la sonata en trio i del trio de corda en la música de cambra penínsular de la segona meitat del setcents. En comparació, els quartets que coneixem (entre conservats i perduts), rondarien els 223*, és clar que també van aparèixer més tard (1769). El feble percentatge d'obres conservades, al voltant d'un 40%, parla del drama de la feblesa de l'edició musical espanyola al segle XVIII (activa però poc i en poca quantitat) i de la volatilitat de les fonts manuscrites. En definitiva, malgrat la magresa i la dispersió de les fonts i el baix percentatge d'obres conservades, el total d'obres conegudes, entre 358 i 400, amb un total absolut que podria acostar-se als 500, parla de la insospitada riquesa de la música de cambra espanyola de la segona meitat del XVIII... i de la urgència de recuperar-la.
l
* La suma de quartets parteix de la de l'entrada dedicada al tema, amb l'afegit dels quartets perduts o els descoberts recentment: uns 12 de Brunetti (p), 6 de Juan Oliver (p), 6 de Francisco Javier Moreno (p), 6 de Joseph Cañada (p), 1 de Pablo Marsal (conservat a Cerve-ra), 6 de Ramón Rodríguez Monroy (p), 6 de Giuseppe Ponzo (p) i 6 més d'Almeida (op. 2, conservats a Berlín, Staatsbibliothek).

3 comentaris:

Nuno Mendes ha dit...

gracies pel inventari.
M'ha agradat l'estudi estatistic...

Bellerofonte ha dit...

Hola Nuno, m'alegro que el catàleg pugui ser útil. Molta sort amb el grup i a veure si aquesta música va sortint de l'oblit!

Toni Pons ha dit...

Jo no crec que les sonates de Misón fossin trios ni que estiguessin pensats per viola da gamba (aquest instrument ja ni s'utilitzava a la Capella Reial). Vegent la pàgina de la darrera sonata que va reproduïr Subirà, crec que les sonates són per flauta travessera i viola, tal com diu el títol. Lo de la part de viola escrita en clau de fa és bastant habitual. Per altra banda, em sona haver llegit que el duc d'Alba tocava la viola...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...