Seguiu l'actualitat de la recerca a MÚSICA EN ESPAÑA EN LA EDAD MODERNA

dimecres, 16 de juny de 2010

Els músics de Màrius Torres

COUPERIN, A L’HIVERN
l
Com un cel blanc, damunt els arbres adormits,
els encongeix les branques,
una mica de fred a les puntes dels dits
ens fa veure les tecles més blanques.
l
Però en la febre pàl·lida dels teus palmells infants,
ni freda ni poruga
la música comença, i et salta, entre les mans,
un ocell que palpita i que juga.
l
Màgic ocell! L’hivern, vençut pel seu encís,
fa tres passes enrera.
Quan mor, amb el silenci jo torno, més feliç,
de més lluny que d’una primavera.
l
ABENDLIED
l
El cel té una blavor de miosotis. Rosa,
un núvol ens amaga el sol ponent;
i la mà freda de la tardor posa
una mica d'or a les ales del vent.
O tarda clara de novembre! Lent,
el dia mor en cada cosa.
l
Una boira poc densa flota, vaga
i violeta en un fondal humit.
Un toc de campana, eixamplant-se, naufraga
a les riberes de la nit.
Jo sento en el meu pit
alguna cosa que, com en el món, s'apaga.
l
Llavors, a fer-me companyia,
arriba de molt lluny un cant de melangia,
missatge d'Ariel.
La tarda pren una ànima de violoncel.
I flors mig adormides i anònimes perfumen
el capvespre i la música de Schumann.
l
Màrius Torres, novembre 1937 (dins Poesies, 1947).
l
La versió amb violoncel d'Abendlied és un arranjament per Davidoff (?) del dotzè dels Klavierstücke per piano a quatre mans op. 85 de Robert Schumann (1849).
l

1 comentari:

Galderich ha dit...

Llàstima. Aquest apunt el podries haver reservat per a l'homenatge que la catosfera li vol retre a Màrius Torres pel seu 50è aniversari de la mort.

Molt bo, per cert.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...